dissabte, 14 de novembre del 2009

39: L'escala al desert

(Una idea sorgida directament d'una sèrie de fets i comentaris de classe)

Estar vagant pel desert. Un d'aquells deserts planíssims, o com a molt, amb dunes. La plana immensitat.

I trobar-se una escala. Una escala de les senzilles, de les de H, de les de 2D.

Un objecte que ajuda a ascendir a llocs alts en un lloc on no pots pujar enlloc. I que, a més, per pujar-hi, necessites recolzar-la sobre algun tipus de element vertical.
Quina puta ironia.


diumenge, 8 de novembre del 2009

38: Números en minúscula

Els números s'assimilen a les lletres en majúscula. El mateix tamany y estil.

La idea de que existeixin majúscules i minúscules en els números. Un 24 en minúscules.


Que els números inicials s'escriguin en majúscula.
I que els minúsculs, s'escriguin amb una grafia lleugerament diferent als seus respectius majúsculs (no com a la imatge d'aquí damunt).


dijous, 29 d’octubre del 2009

37: Rex dormint


Bufff... perdoneu la meva mandra per actualitzar.
(li parlo a la paret d'internet, em sembla. No sé amb qui parlo.)

M'ha hagut de vindre, aquesta nit, una idea que m'ha agradat, per tornar a publicar.

Un dinosaure carnívor dormint. El Tiranosaure Rex acurrucat, contra unes roques, dormint.

Ningú s'ha preguntat com dormien, els dinosaures?


diumenge, 4 d’octubre del 2009

36: Extrafalangisme


Una persona que per comptes de tenir 3 falanges a cada dit, en té més. Com més falanges, més terror causa.

Aquí ens trobem amb dues variants:

a) Que, com més falanges, més llargs té els dit. És a dir, té cada falange d'un tamany normal.
A més, pot abarcar amb una sola mà objectes de diàmetre superior al que abarca una mà normal.

b) Que tingui més falanges, però la llargaria total dels dits sigui similar a l'standard. És a dir, té les falanges més curtes i els dits igual de llargs que algú normal.

Aquestes mans articulant-se, movent-se com cucs ultravertebrats.

dijous, 1 d’octubre del 2009

35: "M'agrada el cine"

Avui no és ben bé una idea, és una pregunta.

Concursants de programes de tele, perfils en xarxes socials, presentacions personals barates,... la gent, sempre que es descriu, hi afegeix el "m'agrada el cine".

Però, a veure, és que hi ha algú que no li agradi el cine?
"Agradar-me el cine" és tant genèric que no aporta res.
Tant pot ser que siguis un gafapasta que va als Verdi a fer-se el cultureta; com pot ser un quillo de "Chonis y garrulos y biceberza" que ho diu referint-se a les pel·lis d'Scary Movie i The Fast & The furious; com pot ser un pre-jubilat respecte els westerns.

Si algú s'ha de descriure fent referència al cinema, que sigui per dir que NO li agrada.
De fet, si hi ha una idea curiosa avui és aquesta.
Ui no, no suporto veure peces audiovisuals, generalment fictícies. Les imatges amb so i moviment em maregen. Prefereixo llegir. Ni tan sols les fotografies em diuen res.

O com a mínim, especificant quin tipus de cinema és el que li agrada.

Eh! I el mateix passa amb la música, eh?


dimecres, 30 de setembre del 2009

34: Drets audiovisuals

Les productores de cinema i televisió i demés, comencen a comprar els drets audiovisuals de períodes històrics.

La FOX ha comprat el drets de la 1a Guerra Mundial.

Ui, si vols fer una sèrie sobre l'antiga Grècia, te l'haurà de produïr Disney, eh? Que és qui té els drets. Però l'Imperi Romà, si també t'anés bé, és de Mediapro, aquí, a Espanya.

El Terrat ha comprat tots els drets de la Guerra Civil Espanyola i els bloquejarà per evitar que ningú més torni a donar el conyasso.


dimarts, 29 de setembre del 2009

33: Rutina petonera

Una parella que sempre es fa la mateixa combinació de petons. Combinen diferents tipus de petons, però sempre en el mateix ordre. Picos, llèngua, de cargol, succionadors, mossegades al llavi, etc... Ells no se n'adonen, però cada cop es fan la mateixa cantarella petonil.


dilluns, 28 de setembre del 2009

32: Maquillar-se el nas


Per poc que sigueu observadors segur que sabreu que la gent, normalment de gènere femení, es maquilla. Dels més importants passos en el maquillatge facial hi ha el pintar-se el voltant dels forats de cara, com ara els ulls a.k.a. parpelles i la boca a.k.a. llavis.

Doncs bé, seguint la línia, es posa de moda pintar-se/perfilar-se els forats del nas. Noies amb Noseliner als narius. Inclús pintats de fantasia, estilitzant els forats.


dimecres, 23 de setembre del 2009

31: Refresc de caldo

Cadascú té el seu refresc preferit: Coca-cola, Nestea, Sunny Delight, Sprite, etc...

Doncs hi ha un tipus que, sempre que pot, beu caldo. Amb uns glaçons.
Caldo de tetrabrick. De pollastre, de peix, de Navidad, no importa.
Got de tubo, dos o tres glaçons, i ple de caldo fins dalt.

El pobre, sempre es queixa que sol s'ho pot beure a casa seva perquè als bars no en tenen mai o no li volen servir.


divendres, 18 de setembre del 2009

30: Independència a la holandesa

Holanda, al seu temps, va anar conquerint terreny al mar.

Catalunya (o els PPCC, jo què sé) comença a aplicar el mateix mètode. Augmenta el seu terreny, guanyant-lo al mar, però mantenint exactament el seu perfil litoral. Cada cop més. I alhora, comença a excavar un canal enorme, estil del de Suez, al llarg de tot el límit amb Espanya. Un canaló. Un canal enorme i que cada cop l'eixamplen més. Catalunya es converteix en una illa. I ves que no acabés unint-se a les Balears.

Lleida tindria mar (que no platja, perquè els putos canals no tenen platja) i les altres capitals de província, o bé el perdrien perquè se'ls aniria allunyant, o bé s'anirien movent conforme el terreny avancés.


Annex posterior:
D'on es trauria la terra per guanyar terreny al mar? Doncs dels Pirineus catalans. Catalunya acabaria com una illa, però perdria la muntanya. Seria molt plana. I la zona pirenaica, una zona molt lletja, de tants moviments de terres. Com una gravera, molta pols i moltes màquines enormes. Hi hauran moltes queixes dels habitants del Pirineu. Alguns decidiran quedar-se a Espanya, anant-se'n a viure als Pirineus aragonesos, perquè no suportarien viure a la plana. Altres serien compensats amb cases a on decideixin ells de tota l'illa catalana.

Annex posterior a l'annex posterior:
També, jo... tinc ganes de complicar-me, eh?
La puta terra per conquerir el terreny al mar seria la mateixa que s'extreuria dels límits amb les altres terres. No cal erosionar els Pirineus. No ho sé... dic jo. No?


dimarts, 15 de setembre del 2009

29: Jedais


Posar Jedai a un fill. De "jedi", de La Guerra de les Galàxies, però amb la pronunciació oficial.
Això, si els freaks es poguessin reproduïr.

JoanJedai Pont Sunyer a.k.a. JoanJe
Kevin Jedai Herrero Cifuentes
Mª Jedai López


dijous, 10 de setembre del 2009

28: Control policial anti-son

Un cop acabat amb la "lacra social" del conduïr begut o drogat, el Govern decideix superar-se a si mateix dimonitzant els conductors somnolents.

La idea d'un control de la policia de transit respecte la son del conductor.
Electrodes a les temples i sensors als ulls.

Annex posterior:
Que al control de son, per detectar-la, emprin unes injeccions sedants molt lleus.
Són injeccions perquè les pastilles, líquids i demés formats via oral, tarden massa a fer efecte.
Aquestes injeccions tenen un efecte quasi immediat i dura molt poc, dos o tres minuts. Si el conductor conduïa amb més son de la permesa, el sedant sumarà el seu efecta a la son pròpia i el farà adormir immediatament. En dos minuts ja es despertarà i ja li tindràn la multa a punt.

Si no tenia son, el conductor sols es relaxarà molt però no caurà dormit. En dos minuts podrà reempendre el seu trajecte.

[A mi, en dies de ressaca, em treurien tots els punts del carnet. D'aquí vingué la idea.]


dimarts, 8 de setembre del 2009

27: Llegums vs. Pasta

Un plat combinat de dues idees:

1.- Llenties a la Carbonara. Pèsols amb salsa al Pesto.

2.- Pasta fresca replena de llegums.
No pasta farcida de carn, ni formatge, ni verdura.
Raviolis de cigrons.
Tortellinis de mongetes.


diumenge, 6 de setembre del 2009

26: Carod mor per la caròtida

Josep Lluís Carod Rovira és agredit violentament per un grup d'extrema dreta. Mor a l'hospital per una ferida greu a la artèria caròtida. En Carod mor per la carotida.

Que el grup que ha atemptat contra ell, ho planifiqués així. L'ataconem i li ferim a la caròtida. Tot molt rebuscat, redundantment tràgic.


dijous, 3 de setembre del 2009

25: Pet d'amor

Avui una idea que Pare Bukkàkez em regalà.

Tirar-se un pet sonor mentre es mira intensament als ulls d'una altra persona. Com dedicant-lo. Com pensant: Té, per tu, amb tot el meu carinyo, disfruta'l.

Amb un rot també es pot fer, però el fet de que surti per la boca, ja fa que varii el rictus i l'expressió facial i perd intensitat emocional.


dimecres, 2 de setembre del 2009

24: Síndrome de l'Aranya Humana.

Una emfermetat, de naixement, que fa que la persona pateixi un creixement i envelliment natural de tot el cos excepte del tronc. Que tingués extremitats d'adult però unides a un tronc de nen petit.


dijous, 27 d’agost del 2009

23: Triturar una cara

Va, enceto el Rotllo Hardcore, a veure si s'anima més la gent.


Estan forçant la porta de casa teva un o dos lladregots per robar-te a casa. Veus per l'ull de peix de la porta que van armats. Ells no saben que hi ets. Penses en com defensar-te. T'has de defensar perquè de seguida conseguiran obrir la porta i saps que ara s'estila la violència dura a la més mínima. Pensa amb el més contundent que puguis tenir. Els has de fer molt mal per evitar que ells tinguin encara forces per fer-te mal.
Et ve al cap el Minipimer. L'endolles prop del rebedor. Quan obren la porta, tu, des de darrera d'aquesta evites que s'obri del tot. I sol treient el braç amb el Minipimer, l'encens al màxim. L'apropes ràpidament al primer que trobes. Trinxes dits. I després apuntes a la cara.

La idea d'un Minipimer a màxima potència contra una cara.
El nas el picaria de seguida. I el demés, què? Com es trinxaria el demés? Fàcilment?


Hi cabria la "campana" on hi ha les ganivetes a l'espai de l'ull? Hi cabria molt just, potser. L'ull obert, al centre, just al centre de l'eix que fa rotar els ganivets, on no talla però sí que gira fortament. La pupil·la apretada contra la cabota arrodonida del cargol que subjecta les petites ganivetes al motor, girant molt ràpid. Però no és tallada.

La idea de que l'ull, per tanta fricció, comenci a girar igual que l'acer del Minipimer. Gira, lubricat, dins la seva propia conca. El o els nèrvis oculars es cargolen, però l'individu igualment no veia res perquè fa uns segons que té un puto Minipimer intentant batre-li l'ull.


dimecres, 26 d’agost del 2009

22: Sandvitxos incongruents

Un tipus al que li agraden els entrepans de pa de motlle construïts amb llesques no-consecutives. Que no quadrin entre elles. Un amant del caos a nivell domèstic.


dilluns, 24 d’agost del 2009

21: Anti-farlopa

Treuen un medicament per ajudar a abandonar l'addicció a la cocaïna, una mica un placebo, però també per cobrir algunes rutines que crea l'addicció, com els cigarrets de plàstic o els Chupa-chups respecte el tabac.

El medicament en si es comercialitza com unes pastilles. Cada cop se n'agafa una, es trinxa fins fer-la pols, se'n fa una ratlla i s'aspira. El medicament no incorpora cap tub per xuclar-lo, per així saciar la costum de buscar quelcom per enrotllar-ho i poder aspirar la ratlla.

Això es converteix ràpidament en quelcom molt comú en alguns sectors de la societat. Als banys la gent no s'amaga per aspirar el medicament, emparats en el benefici que els causa per la salut. Ara, la gent, ja reconeix pública però indirectament la seva addicció.


divendres, 21 d’agost del 2009

20: Mascotes extraterrestres

Ja sabeu la típica paranoia cuartomileniera d'essers alienígenes infiltrats entre els humans, amb la mateixa aparença que nosaltres, per estudiar-nos, sondar-nos per tot arreu i demés experiments bojos.

Doncs la idea és, partint de la base que els humans som egocèntrics de mena, que també hi han alienígenes infiltrats entre altres espècies. Extraterrestres amb aparença d'animals, però amb la mateixa consciència e intel·ligència que un alien comú, que se suposa que és superior a la humana.

Pot ser que el vostre gat o gos sigui un extraterrestre amb més capacitat mental que vosaltres. Per això us mira amb aquella careta inocent, mentre us desprecia.

dijous, 20 d’agost del 2009

19: El ressuscitat suïcida

Un home pateix, per exemple, un infart i està un minut mort. L'ambulància ha arribat a temps. El reanimen els metges i torna a la vida.
Assegura haver estat al Cel, ha sentit la felicitat dins seu, un lloc i un estat inimaginable en vida, molt superior a qualsevol plaer o amor que es mantingui en aquell moment en la seva vida.

Minuts després, quan ja ha passat tot el rebombori de l'emergència, l'home busca la manera adequada a aquell moment i es suïcida per tornar al Cel.

Que això sigui força comú. Un alt índex de suïcidis entre els reanimats.

Que amb tot el que relaten els reanimats en aquests breus moments abans de voler tornar allà, s'extengui boca-orella, i que l'índex de suïcidis augmenti espectacularment entre tota la població. La meitat de la societat, es suïcida en plena crisi econòmica davant la evidència d'una vida millor, la felicitat, el Cel, a l'altra banda de la mort. Una pandèmia psíquica en el segle XXI.


dimecres, 19 d’agost del 2009

18: La teoria de Les Tres Veus

Us heu parat mai a pensar en quina veu sona al vostre cap quan llegiu? Jo acabo de descobrir que no és la meva. De fet, em costa horrors definir-la o comparar-la amb cap altra. Sol puc dir que és una veu masculina (que això no té perquè significar viril, com la d'en Constantino Romero).

La idea/teoria de que tothom té 3 veus:
la que un mateix s'escolta quan parla;
la real, que els altres senten i que un mateix sent però costa reconeixer quan l'escolta en una gravació;
i la veu de lectura interna.

I ara, la idea original:
Una persona que quan llegeix, al seu cap sent la veu d'algú extrany. No m'aventuraré a sentenciar un personatge en concret perquè n'hi haurien molts de curiosos.

Però vosaltres, què? La veu de qui us molestaria, us faria gràcia o us resultaria molt absurd sentir al vostre cap quan llegiu?


dimarts, 18 d’agost del 2009

17: Amanida amb heroïna

Drogar-se molt durament mentre es menja algo molt sa. Injectar-se heroïna, i ja col·locat, fer-se una amanideta lleugera i sana. Formatge fresc, enciam, tomàquet, poma, oli d'oliva extra verge. En ple efecte de la droga. Aquest contrast en la salut, no?


diumenge, 16 d’agost del 2009

16: Memoritzant Youtube

Sabeu que hi han tipus que es saben moltes matrícules de cotxes de memòria, o els números dels telèfons mòbils d'amics i familiars, no?
Doncs a algún lloc del món hi ha un tipus que es sap de memoria les URL's dels vídeos del YouTube.
Potser sols les dels vídeos més coneguts, o potser sols les dels seus preferits, però es sap varies direccions exactes de certs vídeos del YouTube. Amb símbols i tot.

Sí, no, no, la de l'original "dramatic chipmunk" acaba en P, H, K majúscules i X, W minúscules.


dissabte, 15 d’agost del 2009

15: Premiar menús

Un idea que no tinc ni idea (paradoxa!) de si ja s'està donant.

Un galardó internacional, nacional o local, que premia els millors menús de restaurants. Les millors combinacions de plats.
Els chefs es capfiquen per conseguir que tots els plats que inclouen combinin a la perfecció entre ells.
No ho sé... un rissoto de bolets amb gelatina d'avet, de primer; un entrecot de cèrvol a les fines herbes, que combina fantàstic amb els bolets del primer, a l'estil d'un bosc, de segon; un mil fulles de fruits del bosc amb formatge de conilla, de postres. Tot molt ben pensat, ben lligat.

Hi hauria la variant que, per comptes de premiar un menú (d'un plat per nivell), premiaria una carta, el conjunt de 3 plats per nivell. 3 primers, 3 segons, 3 postres, o el què sigui.

La gent aniria al restaurant premiat, i la gran majoria menjaria el menú galardonat. De fet, el restaurant oferiria el menú, i uns pocs plats més, perquè poca gent preferiria menjar plats no premiats.


dimecres, 12 d’agost del 2009

14: Manjar podrit

Es posa de moda entre els rics, potentats, refinats i demés snobs, la carn com més passada millor. Algú comença a dir que té més sabor, és més tendra, més saludable i coses així. Les carnisseries reben la carn i la guarden en frigorífics durant dies, d'alguna manera determinada. Com si es macerés. I la venen a preu d'or.
Els pijos comencen a introduir en les seves converses, entre vins, aigües i caviars, el tema de la carn. No diuen podrida, diran macerada o algun altre mot pretensiós.

Que els poc potentats, els pobres, comprin la carn recent "matada". Que alguns d'ells la comprin i la deixin mig podrir a la nevera, per sentir-se uns gourmets.
I el millor de tot: que els "pobres", per fer escarni dels rics, els comparin amb carronyers, amb voltors, amb hienes.

¡Uy, mira esa hiena que abrigazo de piel de ornitorrinco lleva...! ¡Y ese buitre, que cochazo!


dimarts, 11 d’agost del 2009

13: Adormir-se amb els peus molls

Una persona que sempre se'n va a dormir amb els peus molls. Li agrada adormir-se amb els peus mullats d'aigua. Ho explica a la gent com una petita mania curiosa que té.

Sí, no ho sé, m'agrada notar com se m'asseca l'aigua als peus. Em relaxa. Ara ja no podria adormir-me sense mullar-me els peus.

Arriba a tenir inclús una palangana plena d'aigua a vora el llit. Per si es desperta, va a fer pipí, els torna a sucar per adormir-se un altre cop.


dilluns, 10 d’agost del 2009

12: Les salsitxes

La idea original era que les salsitxes, el frankfurt que ens mengem, és un òrgan del porc. Un òrgan sencer. Un òrgan en forma de salsitxa. Així com el fetge te forma de fetge o el pàncrees, forma de pàncrees, doncs el porc també té un òrgan cilíndric que les persones ens mengem tal qual, sencer. Un òrgan amb ves a saber quin nom i quina funció.


No obstant, al buscar imatges per il·lustrar el post, he pensat que cal anar més enllà. L'òrgan salsitxer complet seria el conjunt de frankfurts que incorpora el paquet que comprem al súper. Un òrgan del porc que té forma de cilindres arrodonits ajuntats.


Hi ha el detall de que la varietat que ens ofereix el mercat alhora d'el·legir, sigui en funció del tipus de porc del que provingui. El bratswurt, el frankfurt, o altres varietats... 3, 5 o les saltxitxes que siguin (fàcilment separables entre si), corbades o no, o inclús varis plans salsitxers apilats. Tots aquests paràmetres, segons la raça, l'edat o com hagi sigut criat l'animal.

divendres, 7 d’agost del 2009

dilluns, 3 d’agost del 2009

10: Taxistes modernets a Nova York

Una idea tan recent que deu ser crua i tot. Té menys de 5 minuts de vida.
La dedico als admirats bloggers de l'odisfera, que si la llegeixen, els arribarà al fons de la vesícula biliar.

La tribu urbana, o com vulgueu dir-n'hi, de modernets. Tots aquests tan guais d'ara, que escolten en Milkiway, porten ulleres RayBan Wayfarers i beuen gin-tònics mentre miren Ànima. Ja sabeu: gent guai.
La idea de que entre aquesta gent es fiqui de moda i sigui lo más el marxar uns mesos a viure a Nova York a fer de taxista.

No, ara he tornat aquí Barçalona, parquè he estat cuatra mesos fent de taxista a NiuYor, per coneixer a fons la cultura de la millor ciutat dal món i ara estaré uns dies par aquí i dasprés marxaré cap Alamania, a fer un màster a Barlín. Allà sí que hi ha barreja de culturas i multiculturalitat, i no aquí, com diuan.

Quina ràbia, no? Com algú em digui que això ja està passant, m'indignaré.


diumenge, 2 d’agost del 2009

09: Alternet

Una època futura en que Internet està completament limitat, vigilat i sobretot s'han de pagar preus astronòmics. Un conjunt de joves, probablement informàtics, telecos i demés especialitats, creen una red de comunicacions alternativa a Internet. Lliure i econòmica.
La diferència rau en que, així com Internet funciona a través del cablejat telefònic, aquesta està suportada per alguna altra red de subministraments domèstics.
Gràcies al descobriment d'algún mètode per transmetre informació, creen un aparell que ho adapta als sistemes informàtics. El módem alternatiu.

L'atractiu està en saber quina red de subministraments serien les vies de comunicació.

La red elèctrica seria massa obvi i fàcil, a part que crec que quelcom similar ja es duu a terme.

La red d'aigües. Ho trobo molt interessant. Algún aparell voluminós i rudimentari, conectat en algún punt de la xarxa de tuberies de la casa que fos el responsable de desxifrar la informació transmesa, i l'aboqués en un ordenador, igual que ara. La transmissió per l'aigua es gràcies a algun tipus de impulsos hídrics, elèctrics o físics.

Una altra opció és a través dels microones. Microones tunejats. Modificats per transmetre microones a un molt més ampli abast, i amb certs paràmetres com ara la freqüència, l'amplitud i altres tecnicismes que ja ni recordo, que definirien la informació.
Aquesta m'agrada perquè és una red inhalàmbrica, molt més digna per tal època que no pas simple puta aigua.


dissabte, 1 d’agost del 2009

08: Aceite de aceituna

Per què es diu Aceite de oliva i no Aceite de aceituna?


divendres, 31 de juliol del 2009

07: Llet salada

Beure llet amb sal.


dijous, 30 de juliol del 2009

06: El fill com el pare

Avui una idea calenteta, de fa una hora:

Un home té un fill. I com no sap com educar-lo per que creixi adequadament, decideix que tingui una infància igual a la que va tenir ell. Així intentaria recrear les seves experiències en la vida del seu fill.
Per exemple, pel que fa a l'educació i la religió. L'home de petit va tenir una educació profundament religiosa i conforme va anar fent-se gran, va tornar-se cada cop més ateu. Però com està profundament convençut del seu criteri, vol que el seu fill segueixi el mateix camí que ell i l'educa completament en un col·legi religiós.




dimecres, 29 de juliol del 2009

05: Amb doble accent

Un tio que té de llèngua materna el català. Però és un català d'aquest axarnegats, que constantment rocen el castellà. Com de Rodalies Renfe.
Aquest tio, quan parla castellà, ho fa amb molt accent català. Aquell accent d'algun català molt tancat, de poble gironí, parlant en castellà.
Un tio que parla el català xarnego i el castellà amb accent català.


dimarts, 28 de juliol del 2009

04: El cor immortal

Un home malalt, rep el cor d'un donant i l'implanten. Mor al cap d'un temps, i el cor es transplantat a una altra persona. Així consecutivament.
La idea d'un cor -i qui diu un cor, diu qualsevol altre órgan- que ha viscut, ja no sols en més de dos persones, sinó diverses generacions. Un cor etern, immortal.

dilluns, 27 de juliol del 2009

03: La Barmàcia

Un bar-cafeteria on per comptes de servir cafès, cerveses o refrescs, serveixen medicaments. No capses de medicaments, no. Medicament preparats per consumir allà. Amb el seu got d'aigua, o el líquid que convingui.

Tu vas i dius:
- Fica'm una aspirina efervescent amb gel, si us plau.
- En got de tubo?
- Sí, millor.
- Una galeteta per acompanyar i fer base a l'estómac?
- No, no cal, gràcies. He berenat.

Imagino sobretot iaies, quedant amb les seves amigues ancianes, a les 4 de la tarda, després de dinar. Queden totes per pendre's els medicaments, que no els duen elles, sino que els compren a preu de cafè o cubata a la cafeteria-farmàcia. Un establiment a cavall entre la cadena de cafeteries pseudo-ambientades 'Jamaica' i una narco-sala de gent que s'automedica.


dissabte, 25 de juliol del 2009

02: PRÒLEG

Aquest blog ja comença malament: basant-se en el concepte d'un altre. Ja sabeu que el concepto es el concepto.

Això sí: seré sincer.
Aquest blog beu i es basa directament en la idea de les idees de El Blog de Miguel Noguera. No pretenc imitar ni fer exactament el que ell fa i escriu. El seu estil d'escriure, expresar-se i pensar és inimitable i està molt per sobre. En tot cas voldria homenatgejar-lo, agafant la mateixa base de la que ell parteix i recorrer a la meva manera.

Vull parlar d'ell. Del referent. L'únic referent. La indubtable i poderosa influència: Miquel Noguera i les seves idees. Colega dels Venga Monjas.
Un dia vaig anar a parar al seu blog, vaig llegir varies entrades i no vaig entendre una merda. No era explícitament graciós. No eren reflexions profundes sobre temes trascendentals. No sabia què collons era. Eren idees pures i dures. Pensaments. A vegades absurds, a vegades físicament impossibles, i a vegades tan probables que podrien ser perfectament anècdotes viscudes per qualsevol.

Em va costar uns dos o tres dies adonar-me de què representava en Noguera al seu blog i els seus Ultrashows*. Me'n vaig adonar quan, en algun moment, em va venir al cap alguna cosa absurda i immediatament vaig pensar: "Ostia, això sembla un post d'en Miquel Noguera."
A mesura que passaven els dies em vaig adonar que me'n germinaven més. Les he anat acumulant al meu cap i la meva intenció és deixar-les aquí. Per qui li interessi. Sense més pretenció que compartir curiositat e imaginació.





* Un home que la seva web es diu Ultraviolencia i anomena al seu show "Ultrashow contra el Monstruo de Amstetten" i a més a més, es presenta vestit de Boomer, mereix la meva més profunda admiració.

divendres, 24 de juliol del 2009

01: TÍTOL


Recordeu els primer Nokies que arribaren a la plebe? Segur que sí. El 3210 i el exitós 3310, amb les seves carcasses.
Doncs Hurdy Gurdy era un dels tons que incorporaven els Nokia. La cançoneta era magníficament extranya i atractiva.

No hi ha més. El títol és un homentage passat de rosca a aquella melodia i aquells mòvils de carcasses personals, cutres i barates.

Estic intentant arrancar la puta cançó de la única web on l'he pogut trobar. Quan la consegueixi, la penjo a un racó, per mostrar-vos-la i que la disfruteu.





JuMp_oN

dimarts, 21 de juliol del 2009

00: PORTADA

Ja he arribat.
Ressuscitat d'entre els fotologs.
JuMp_oN II: El blogspot
Algú ho dubtava?

Image and video hosting by TinyPic

Ja en tenia ganes, però he estat atabalat. I quan millor que tornar al relaxant estiu? L'època en que es distingeixen els veritables bloggers dels impotents que ho abandonen tot per vacances o pel bon temps. Res, perdoneu, records que em venen del fotolog.

Demà, una espècie de pròleg/declaració d'intencions, abans d'entrar en matèria. I quan dic demà, vull dir en el pròxim post, ara que puc penjar-ne tants com vulgui de seguits.