dijous, 30 de desembre de 2010

69: Larves depilades

Depilar orugues. Orugues de la processonària del pi.

a) Aplicar una banda amb cera calenta damunt un conjunt d'orugues i estirar fort per arrencar-los-hi els pèls.


b) Afeitar-les amb fulla d'afaitar. Amb escuma o sense.

c) Depilar-les amb una Silk Epil.


dissabte, 24 de juliol de 2010

68: Pipigiene corporal

Dutxar-se amb orina. Subtituir la tradicional aigua corrent d'una banyera per pipí. Pipí corrent. Preferentment pixat humà, que ens és més proper i conegut.

Dur a terme tot el conjunt d'accions d'una sessió d'higiene corporal completa. Aquí és on està la idea: Ensabonar-se ruixat de pipí. Sabó + orina. La barreja. L'escuma (grogosa?). Però sobretot, la olor.

Aclarir-se amb més orina? O eixugar-se amb el sabó encara damunt, com per pretendre sortir amb millor olor a la pell?

Oblideu-vos de l'escatologia pura i dura: l'aigua mai ha existit, sempre ha sigut pixat. És normal. Centrem-nos en l'olor. La mescla d'olors durant i després de tal pràctica diària.

Es comercialitzen molts sabons blavosos per l'efecte escuma verdosa.


diumenge, 13 de juny de 2010

67: El Cel a la Terra

Idea recent vomitada. Toqueu-la, ja veureu com encara està calenteta...

El concepte clàssic de Cel, com a paraís.
La idea de que El Cel estigui a la mateixa Terra. A la vida real, la que nosaltres estem vivint.

El Cel és una vida de felicitat allà on vols i amb qui vols, diuen alguns.
Aquelles persones que coneixem, que tenen la millor vida, no els falta res que necessitin per ser feliços. Aquella gent va morir i ara està al Cel. Viuen el seu Cel.


dilluns, 7 de juny de 2010

66: La discoteca quasi democràtica

Una discoteca. A la porta, a l'entrada, s'hi abraona la multitud que hi vol entrar prèvia adjudicació d'un número identificatiu i visible a cadascú.

Just davant, a la façana de la discoteca en qüestió, unes grans vidrieres que permet a la gent de dins veure la gent que vol entrar.

El criteri de sel·lecció per entrar-hi no depèn dels subnormals dels segurates, sinó que escullen els clients desde dins, citant la referència del número de la persona que volen que entri. Podria estar limitat a escollir una sola persona o podria que no fes falta.
Funcionaria també, per altra banda, com a mètode per lligar.


dilluns, 31 de maig de 2010

65: Servei d'Intel·ligència Defensiva d'Andorra

El SIDA. La intel·ligència andorrana. La CIA del petit país del contraband.

Aquest minúscul departament policial és cèlebre per tot el món, gràcies a les seves grans accions contra el crim internacional.
Localitzar i detindre a Osama bin Laden, negociar fins aconseguir la pau a Irlanda, derrocar un govern dictatorial d'un dels tants països asiàtics, desmontar una complexa organització internacional que especulava amb països del tercer món, etc... Totes aquestes fites figuren en el currículum de la intel·ligència andorrana.

Tothom els infravalora, pel seu reduït tamany. Però lo cert és que disposa d'uns grans pressuposts gràcies a la venta de formatges i xocolates. No es coneix la seva ubicació, però es comenta que està situat a l'àtic del Punt de Trobada.


dimecres, 19 de maig de 2010

64: La insana parella

Ell, un vell ric, magnat de les telecomunicacions, amb pinta de fastigós. Ella, una jove actriu porno, d'aquelles que exploten el seu aspecte físic infantil. Físicament sembla una nena, inclús arriba a patir certa malaltia hormonal que la manté quasi tan enana com púber.

Són parella, i famosa. Es passegen per les gal·les, events i fotocalls. Els fotografien. El públic ha de suportar aquesta legal parella pedòfila.


dijous, 29 d’abril de 2010

63: Morir

Que morir sigui perdre el control físic absolut del teu cos, però no la consciència. El cos deixa de funcionar, però tu segueixes plenament conscient. Eternament.
Escoltes, notes, olores. El moment de tornar-te un cadàver. El teu funeral. I finalment, l'eternitat dins una caixa, sentint com el teu cos es podreix. Sol amb un mateix, dins la presó del teu puto cos.
M'agrada afegir "putos", per treure transcendència a les coses que sonen pretensioses.

Però aquí falla quelcom. I els incinerats què?
Doncs imagineu que l'única manera d'acabar amb una consciència és cremant el seu cos. O podeu imaginar que cremant-lo, no s'elimina la consciència sino que s'allibera i va a parar a llocs que ara mateix em suden la polla.

Però, què implica això? Doncs que els enterraments, tan tradicionals i catòlics, són el veritable infern.


dimecres, 21 d’abril de 2010

62: Àvia amb motxilla

Doncs això, una iaia amb la clàssica motxilla.


dimarts, 20 d’abril de 2010

61: La meva polla rúbrica

Fa uns pocs dies, en cap0 comentava la idea d'un tal Oto, qui firmava amb un penis sense ser-ne conscient.
Doncs bé, aquesta és la meva firma.

Sí, és una merda, és infantil, digna d'un adolescent subnormal en plena ESO. Exactament l'època en que vaig començar a fer-la així. Però no entrem en criticar la meva mediocritat a l'hora de signar, que no és el tema.

Ara, observeu com amb una simple distracció al ratllar que fa que es descentri l'última lletra, aparegui un esbós de penis, una ràpida polla entre lletres.
Què? Com us heu quedat? Eh?


dimarts, 13 d’abril de 2010

60: El Fedor

La figura del fedor.
Fedor no existeix, que jo sàpigui, però la utilitzaré igual. Com a sinònim de persona que fa, com a traducció de hacedor.

Doncs bé, el fedor, algú que es dedica professionalment a fer el què la gent que el contracta li mana. Pensareu en qualsevol treball o feina, però el fedor va més enllà. El fedor és capaç de fer el què un no pot o no és capaç de fer. La gent contracta un fedor i li diuen: tira't en paracaigudes. I el fedor ho fa. El client pot anar a veure-ho en persona, com ho fa. Però jo em decanto per que el fedor rep l'encàrrec, el duu a terme, i torna amb suficients proves que mostrin la tasca. El fedor li ensenya algunes fotos i vídeos al client, en un ordenador qualsevol. No li pren més temps del necessaria al seu client. És un professional.

Fes puenting, aprèn alemà, intenta lligar-te aquella noia, tatua't el meu twitter al clatell, fuma heroïna, canta una cançó sols tararejant-la.
Els fedors poden ser o són l'explicació de tant YouTubeStar.


divendres, 9 d’abril de 2010

59: Publicitar emocions

La tele. Un canal com TVE, sense publicitat. S'hi emeten peces audiovisuals que publiciten sentiments, emocions. Anuncis sense cap empresa ni associació darrera. No se sap qui, vol fomentar sentiments poc habituals, quasi desconeguts.

Gaudeix de l'estupor. Acomoda't en els silencis incòmodes. Deixa't endur per la intriga dels moments abans que t'expliquin un secret anunciat.


dimecres, 7 d’abril de 2010

58: Novies de viatge

Un paio que es dedica a convencer noies que li agraden per ser la seva novia durant un viatge. Quan tornen al país i s'acaba el viatge, s'acaba la relació sentimental.


dijous, 1 d’abril de 2010

57: Tomata als sostenidors

Una noia llurs sostenidors, amb tant us i fricció, s'han desgastat i transparenten pel mugró.
La malaltia mitjonil traslladada als sostenidors.
Un drama interior a la vegada que superficial.


dilluns, 29 de març de 2010

56: Els vincles laborals dels espiritistes i quelcom de Pepe Rubianes

Espiritistes, o inclús exorcistes, que treballen exclusivament amb determinats esperits. Com si d'una relació de negocis es tractés. Un espiritista tindrà uns contactes al més enllà; un altre en tindrà uns de diferents. Mai es comparteixen els esperits, és a dir, mai podràs parlar amb un mateix esperit a través de diferents espiritistes.

Potser un té relació professional amb 3 o 4 (espero que de diferents perfils, pel bé del seu negoci). Potser un altre sols treballa en exclusiva per un esperit. Suposo que en aquest cas seria un de molt interessant, molt popular, un Verònica (que crec haver sentit que és la filla de Satanàs o algo així. No entrem aquí i ara en reflexionar sobre si Satanàs pot tenir una filla perquè no és el tema, per favor), un Maddie McCann o un Pepe Rubianes.

L'espiritista de Pepe Rubianes segur que s'està forrant. El contracten per a gal·les. Als Goya i tot. Un senyor seu a una taula on hi ha l'Ouija. Andreu Buenafuente, el presentador de la gal·la, també seu i li dona la mà, i potser algun altre famós amic del Pepe també puja i fa el ritual davant les càmeres.
- ¿Estás ahí, Pepe? ¿Eres tú? ¿El Rubianes?

L'esperit mou el got i respon una barbaritat, pixant fora de test. És el Rubianes, sens dubte. I ara ja no té res a perdre. Un esperit catxondíssim que fot a parir a tot Déu. Hasta li fot canya a algun del seus amics.

Primer i últim cop que es contacta amb Pepe Rubianes en públic, en directe i per televisió. No es pot emetre tanta quantitat d'insults i bromes d'un to tant elevat.

Els fatxes no tenen ous a fotre-li les hòsties que li van fotre amb les declaracions sobre Espanya. Molts d'ells, aquella nit, després de veure la gal·la, els va costar molt adormir-se. Fatxes amb por a la foscor, al dins el llit, tapats fins dalt.

Joder, la idea havia de ser els dos paràgrafs primers, però ja veieu que idees generen idees i la tontuna genera tontuna.


dimecres, 24 de març de 2010

55: Trendy brut

Es fica de moda dur els pantalons, generalment texans, bruts d'herba. Amb les marques característiques de sentar-se i/o estirar-se damunt l'herba.

Es fica de moda aquesta mania perquè algú va comentar que allò tenia unes connotacions ocio-festives molt interessants per millorar l'atractiu estètic.

Tots els putos adolescents van de cul per seguir la tendència. Fan el possible per aconseguir les taques d'herba. Busquen estones per apropar-se a un parc amb gespa per revolcar-si amb èmfasi fins quedar enverdats. Per mantenir durant més dies les marques vegetals, els nois i noies mantenen els pantalons i la roba més temps de lo aconsellable sense rentar.

I no saps com, la moda antihigiènica t'està envoltant.
I escrius un post al teu blog cagant-se la estúpida moda dels crios d'avui dia.


dimarts, 16 de març de 2010

54: Tarotistes criticones

Unes tarotistes treballen juntes. Tarotistes completament creients en les cartes del Tarot.

Una marxa, i les altres aprofiten per tirar les cartes preguntant pel futur de la absent. Tiren, veuen, interpreten i critiquen. La idea de criticar el futur d'algú. Com si fos el passat, donant-ho tot per fet.

- Ui, ui, ui... mira, mira... problemes de diners. Si és que no m'estranya!
- Sí, sí... però i aquest "Dos de bastos", què? Li surt un maromo. Abans de l'estiu. I per mi que és estranger. Si és que és una guarra.
- Ui, calla, que surt La Mort i La Torre. La faran fora del gabinet, ja t'ho vaig dir.
- Es veia a venir.


Idea basada en aquest twit, i gairebé en fets reals.



dilluns, 1 de març de 2010

53: Col·locació professional

Un home, progressivament es va convertint en addicte a una droga. Arriba un punt on se n'adona que és completament incapaç de fer la seva feina ben feta si no és sota els efectes de tal psicotròpic. Una professió que implica moltes hores, 6 dies a la setmana.

Quan té vacances, o les suficientes hores de descans, es dedica completament a realitzar les coses més saludables: menja moltes amanides, fruites, beu aigua quasi compulsivament. Assisteix a spa's, fa esport, encara que la seva forma física roça el patetisme. I dorm entre 8 i 10 hores.

Com un negatiu d'una vida més o menys convencional.

Ho fa, a més, d'amagat. Poca gent ho sap, doncs el seu cercle habitual coneix el seu perfil addictiu i ja està més que normalitzat. L'altre es surt de lo normal i prefereix no comentar-ho.


divendres, 26 de febrer de 2010

52: Frontón urbà

Jugar a frontón contra la façana d'un edifici en mig d'una ciutat.

Anar movent-se per la ciutat, amb els amics, armats amb raquetes i pilotes de frontón, fent-les picar per edificis, monuments i demés construccions.

Joder, sembla una anunci de Nike.


dissabte, 20 de febrer de 2010

51: Esperma fregint-se en una paella

Doncs això. No cal desenvolupar-ho més.


dimecres, 17 de febrer de 2010

50: El dia que va arribar la segona Lluna

S'apropa a la Terra un meteorit, un asteroide, un cos espacial d'aquests. Lentament. Entra dins el camp gravitacional del nostre planeta i per diferents motius físics, queda orbitant al voltant nostre. Una nova lluna. Més petit.

Causa, com es d'esperar, un gran revol internacional. Que si els E.E.U.U. el volen rebentar, que si els altres no, que si hi ha perill de que algun dia impacti amb la Lluna, que si no.
Passa el temps i allà roman. La humanitat s'habitua a tenir un nou satèl·lit natural.


dissabte, 13 de febrer de 2010

49: Opinant els sermons

Una missa catòlica. Feligresos que es comuniquen amb el capella en plena cerimònia, com si d'una audiència es tractés, a base de tos, carrasperes i demés sons guturals.

Hi ha un codi no escrit establert. I segons per on avanci el sermó del dia, els assistents van opinant onomatopèicament. Un espècie de Me gusta del Facebook, però amb més d'una opinió.

Arriba un dia que davant d'un cúmul d'estossecs en desacord amb el sermó, el capellà, cabrejat, para i comença a increpar a tots els feligresos per no estar d'acord amb ell.

Algú que no hi havia estat mai abans, flipa per l'arrencada del mossèn.



dijous, 11 de febrer de 2010

48: La depressiva Herbes

Una dona jove. D'aquestes yonkis d'herboristeria. De prendre-s'ho tot natural i sostenible. Es vol suïcidar.

Ho prova a l'estil Màrilin (que ara no sé si es va suïcidar o què coi va fer, però que va ser a base de pastilles). A la seva habitació. Al seu llit.

Es pren pots i capses senceres de càpsules d'herbes medicinals. Buscant la sobredosi. A muerte, mai millor dit. En barreja de tot tipus. Valeriana, te, orenga, menta, gínseng, algues. Inclús s'empassa jalea real. Una bomba naturomedicinal.


dimarts, 2 de febrer de 2010

47: Unitat de Gravitació Personal

S'inventa una nova tecnologia força revolucionària. Permet fer flotar i moure objectes petits al voltant d'un dispositiu base, alhora que aquest els atreu a una certa distància d'ell. Com un Bluetooth gravitacional però amb menor abast.

Aquest dispositiu el duen posat damunt les persones -un cinturó, un collar, unes ulleres-, amb lo que els objectes floten al seu voltant. Abraça una esfera imaginària d'un metre o metre i mig de radi.

La gent es mou per tot arreu amb el mòbil, les claus, la cartera, els kleenex i els tampons seguint-los flotant al seu devant o darrera. Els que busquen més intimitat o volen lluir complement, els fiquen tots flotant dins d'un bolso. Però el bolso no és afectat pel dispositiu. Massa gros potser. O massa pesat per si sol. Són els objectes de dins qui mouen tot el conjunt bolsil. Ells són les rodes, el motor és el dispositiu central.

Ho fabrica i distribueix Microsoft. I la gent, per ser moderna, no vol comprar-ho. Odien com un clam popular la marca. És com l'Sgae de la indústria informàtica. I Bill Gates el Ramoncín.
La gent en diu, d'aquest gadget wireless, el núvol-butxaca, el perfum-bossa, o inclús el pet-necesser. Exerceix la funció d'un amb el format de l'altre.


dimarts, 26 de gener de 2010

46: Les mascotes d'una espècie superior

Trenquem la realitat de que els humans sóm la raça que governa un planeta: hi ha una raça superior als homo sapiens sapiens que empra de mascotes a aquests. Mascotes en el mateix sentit que les nostres. Humans cebats, mimats al màxim. Tot el dia dormint i menjant. Segurament castrats i sense instint ni necessitat sexual. Humans despullats, obesos mòrbids, amb l'intelecte atrofiat, pujats a la falda d'un ésser superior que mira la televisió.



dimecres, 20 de gener de 2010

45: El nen del menú

Una idea realista, que probablement ja estigui succeïnt en algún racó d'algún país.

Una mare soltera no pot fer el dinar al seu fill per qüestions laborals. Com el fill és ja un pre-adolescent, ja té edat per anar sol pel carrer.
La mare fa anar al seu fill cada dia a dinar al bar de la cantonada, regentat per algú de confiança, del barri de tota la vida. Allà li fan cada dia un dinar diferent, casolà. Ja van arribar a un acord amb la mare, de pagar-los un tant al més, per tots els dinars.

El nen dina cada dia sol, en una taula individual o a la barra. Com un treballador que freqüenta el seu bar de menú preferit, que té la seva taula i el seu racó. El nen ja és un parroquià habitual.

La mare probablement és prostituta, stripper o similar, a lo 'Clara de Noche', d'El Jueves.


dilluns, 18 de gener de 2010

44: Dolor in crescendo

Dolor localitzat i intermitent. Les típiques puntxades. Però a cada cop, el dolor va en augment (o potser sols és la sensació) i és impossible d'habituar-s'hi. Un puto infern.


dissabte, 16 de gener de 2010

43: El follaparentes

Un home que totes les seves relacions romàntiques estan connectades. Passa d'estar amb una noia a estar amb una cosina seva, i d'aquesta, a la seva germana, i d'aquesta a la seva millor amiga i etcètera.

Té molt do de paraula, és molt diplomàtic, expert en aquest tipus de situacions violentes. Sap tractar a la gent i sempre els acaba portant al seu terreny i eliminant tot tipus de mal rotllo.
Ningú entén com s'ho fa, però tothom veu la situació amb molta normalitat.


dijous, 14 de gener de 2010

42: Forçar cançons amb records

Va, una que roça la nyonyeria i no trobo mai el moment que em vingui de gust publicar-la:

Tenir una col·lecció de cançons sense escoltar, pre-sel·leccionades. Quan es rep una noticia important, bona o dolenta, anar corrents i escoltar-ne una durant cert temps. Associar-la a tal fet per, cada cop que s'escolti, recordar aquell moment. Forçar l'associació d'una cançó a un record.


dimarts, 12 de gener de 2010

41: Operar-se la veu


Doncs això. Senyores addictes als retocs constants -i no és cap grup de facebook-, a la cirurgia plàstica i demés obsessions estètiques, s'operen (o com segur que dirien elles, es rejoveneixen la veu) les cordes vocals aprofitant un nou mètode pensat per reparar danys en l'aparell vocal (¿?) i la veu.

Ara tenen la veu més aguda. O més suau. Però amb aquell toc artificial, poc natural, que tot el que ha sigut tocat per un bisturí té.


Folklòriques amb veu de camioner de tant fumar i beure, mediocres estrelles de la pantalla que els sobra els diners i la tonteria i busquen atenció, cantants que la seva veu s'ha convertit en una conseqüència més de les drogues i els excessos. La operació de moda. El rejoveniment de vagina ja no impressiona. S'ha operat la veu.


dilluns, 11 de gener de 2010

40: El cabell al revés

Ja és coneguda aquella broma que se'ls fa als calbs amb barba de dir-los que tenen el cap al revés perquè el cabell el tenen per la part contraria.
Anem a la literalitzar la idea.

Aquí tenim un calb, en Bruce Willis en un tipus d'imatge que em serà util. He descartat el Calvo de Telecinco de LaSexta, Xavi Coral, el de la Loteria i Britney Spears, perquè les fotos on sortien ho feien de cara i, a sobre, eren petites.

Calb total

Hi han els semi-calbs, que conserven el cabell clateller + patilles:


El semi-calbs també es poden deixar barba i bigot, com ara:

(que, per cert, aquí té una retirada a en Tom Cruise. Al menys, a no sé quina pel·li. La de Tropical Thunder, si no m'equivoco.)

Pero per que la broma de tenir el cap del revés sigui plena, hauria de ser un semi-calb amb únicament barba:



La idea és que un d'aquests calbs, cansat de la puta brometa, s'afeita estratègicament el cabell per, efectivament, simular un cabell convencional rotat 180º respecte el centre de la seva cara:

El detall estranyíssim de la zona superior de l'orella, rapada per recrear la patilla.
I que, per més inri i escollint entre la gran varietat de retalls patillils, elegeixi la patilla fina, la més quilla:



Gràcies, Bruce, pel teu saber estar i per la teva calba total.