Estar vagant pel desert. Un d'aquells deserts planíssims, o com a molt, amb dunes. La plana immensitat.
I trobar-se una escala. Una escala de les senzilles, de les de H, de les de 2D.
Un objecte que ajuda a ascendir a llocs alts en un lloc on no pots pujar enlloc. I que, a més, per pujar-hi, necessites recolzar-la sobre algun tipus de element vertical.
Quina puta ironia.
Agafo el fil i estiro:
ResponEliminaUn gran advocat treballa en un gran buffet (?)
Reestructuració empresarial: L'advocat es traslladat per quadrar comptes, i és degradat a un buffet LLIURE...
És molt bona, senyor Pèrill.
ResponEliminaÉs més, en un desert, al ser desert, no hi ha ningú que t'aguanti la escala. I tothom que hagi fet un curs de riscs laborals sap que algú t'ha d'aguantar la escala. Que estem al desert, però no som uns inconscients.
ResponEliminaI amb el terra de sorra amb més raó, que tothom sap que es escales les carrega el diable.
ResponEliminahttp://tinyurl.com/escala1
http://tinyurl.com/escala2