02: PRÒLEG

Aquest blog ja comença malament: basant-se en el concepte d'un altre. Ja sabeu que el concepto es el concepto.

Això sí: seré sincer.

Aquest blog beu i es basa directament en la idea de les idees de El Blog de Miguel Noguera. No pretenc imitar ni fer exactament el que ell fa i escriu. El seu estil d'escriure, expresar-se i pensar és inimitable i està molt per sobre. En tot cas voldria homenatgejar-lo, agafant la mateixa base de la que ell parteix i recorrer a la meva manera.

Vull parlar d'ell. Del referent. L'únic referent. La indubtable i poderosa influència: Miquel Noguera i les seves idees. Colega dels Venga Monjas.

Un dia vaig anar a parar al seu blog, vaig llegir varies entrades i no vaig entendre una merda. No era explícitament graciós. No eren reflexions profundes sobre temes trascendentals. No sabia què collons era. Eren idees pures i dures. Pensaments. A vegades absurds, a vegades físicament impossibles, i a vegades tan probables que podrien ser perfectament anècdotes viscudes per qualsevol.

Em va costar uns dos o tres dies adonar-me de què representava en Noguera al seu blog i els seus Ultrashows*. Me'n vaig adonar quan, en algun moment, em va venir al cap alguna cosa absurda i immediatament vaig pensar: "Ostia, això sembla un post d'en Miquel Noguera."

A mesura que passaven els dies em vaig adonar que me'n germinaven més. Les he anat acumulant al meu cap i la meva intenció és deixar-les aquí. Per qui li interessi. Sense més pretenció que compartir curiositat e imaginació.

* Un home que la seva web es diu Ultraviolencia i anomena al seu show "Ultrashow contra el Monstruo de Amstetten" i a més a més, es presenta vestit de Boomer, mereix la meva més profunda admiració.