Us heu parat mai a pensar en quina veu sona al vostre cap quan llegiu? Jo acabo de descobrir que no és la meva. De fet, em costa horrors definir-la o comparar-la amb cap altra. Sol puc dir que és una veu masculina (que això no té perquè significar viril, com la d'en Constantino Romero).
La idea/teoria de que tothom té 3 veus:
la que un mateix s'escolta quan parla;
la real, que els altres senten i que un mateix sent però costa reconeixer quan l'escolta en una gravació;
i la veu de lectura interna.
I ara, la idea original:
Una persona que quan llegeix, al seu cap sent la veu d'algú extrany. No m'aventuraré a sentenciar un personatge en concret perquè n'hi haurien molts de curiosos.
Però vosaltres, què? La veu de qui us molestaria, us faria gràcia o us resultaria molt absurd sentir al vostre cap quan llegiu?
La meva veu lectora és la del doblador de Samuel L. Jackson a pulp fiction. Com podrà deduïr, no serveix per llegir danielle Steel.
ResponElimina- Carmen de Mairena (i fent rodolins porcs a cada frase).
ResponElimina- Flipy
- Manuel Fraga: llegeixes mentalment amb la veu del Fraga i com no entens res, llegeixes molt a poc a poc i et costa molt assimilar qualsevol text mínimament llarg. Jo crec que aquest pot ser un motiu real pel fracàs escolar.