Estimat senyor jump, resulta que sóc una freaky de les llengües en general i m'ha semblat que tenia raó quan es feia aquesta pregunta, però que potser tenia explicació. Bé, tot el que diré a continuació són únicament suposicions meves, que consti!
Com que els meus pares són andalusos, els ho he demanat però s'han dedicat a dir-me que 'oliva' i 'aceituna' eren sinònims "y punto en boca". I llavors m'he dedicat a investigar (si de buscar al diccionari se'n pot dir així). Resulta que la paraula 'oliva', encara que pugui semblar més catalana que castellana, prové del llatí, i per això existeix en les dues llengües. El terme llatí era exactament 'oliva-ae', però no era el fruit que ens mengem, sinó que es referia a l'arbre (allò que per nosaltres ara és l'olivera). Segurament per evolució de la llengua, oliva ara és el fruit que surt de l'arbre. Per això, "aceite de oliva". Però encara he buscat 'aceituna' i ha resultat que la paraula prové de l'àrab, que segurament es devia incorporar a la llengua castellana durant la conquesta àrab. Si tenim en compte això, i sense saber res de dates i períodes històrics, se m'ha acudit pensar que segurament en diuen "aceite de oliva" perquè aquesta paraula és la que prové del llatí i la que és "nostra", per tant. A més, quan es va produir la conquesta ja devia existir l'oli (suposo jo), la qual cosa vol dir que ja s'havia determinat una paraula per definir el concepte i la paraula 'aceituna' va quedar únicament per referir-se al fruit. Tot suposicions. !
Però, aleshores, i basant-me en el què diu vostè, trobo extrany que no s'hagi determinat també una paraula derivada de "oliva" que equivalgui a "aceite".
Això de la terminologia d'elements directament relacionats però amb diferents orígens lingüístics és extrany i molt curiós.
Estimat senyor jump,
ResponEliminaresulta que sóc una freaky de les llengües en general i m'ha semblat que tenia raó quan es feia aquesta pregunta, però que potser tenia explicació.
Bé, tot el que diré a continuació són únicament suposicions meves, que consti!
Com que els meus pares són andalusos, els ho he demanat però s'han dedicat a dir-me que 'oliva' i 'aceituna' eren sinònims "y punto en boca". I llavors m'he dedicat a investigar (si de buscar al diccionari se'n pot dir així).
Resulta que la paraula 'oliva', encara que pugui semblar més catalana que castellana, prové del llatí, i per això existeix en les dues llengües. El terme llatí era exactament 'oliva-ae', però no era el fruit que ens mengem, sinó que es referia a l'arbre (allò que per nosaltres ara és l'olivera). Segurament per evolució de la llengua, oliva ara és el fruit que surt de l'arbre. Per això, "aceite de oliva".
Però encara he buscat 'aceituna' i ha resultat que la paraula prové de l'àrab, que segurament es devia incorporar a la llengua castellana durant la conquesta àrab. Si tenim en compte això, i sense saber res de dates i períodes històrics, se m'ha acudit pensar que segurament en diuen "aceite de oliva" perquè aquesta paraula és la que prové del llatí i la que és "nostra", per tant. A més, quan es va produir la conquesta ja devia existir l'oli (suposo jo), la qual cosa vol dir que ja s'havia determinat una paraula per definir el concepte i la paraula 'aceituna' va quedar únicament per referir-se al fruit.
Tot suposicions.
!
Em trec el barret, investigadora swà.
ResponEliminaPerò, aleshores, i basant-me en el què diu vostè, trobo extrany que no s'hagi determinat també una paraula derivada de "oliva" que equivalgui a "aceite".
Això de la terminologia d'elements directament relacionats però amb diferents orígens lingüístics és extrany i molt curiós.
Estimadíssim Sr. Jump_0n, no tinc massa temps però no em podia permetre de cap manera no donar-li la benviguda al món blogger.
ResponEliminaAra ja sí que podem tancar la porta. Ja hi som tots els que hi hem de ser.
Passi unes bones vacances i disfruti una mica del bon temps, que pendre una mica el sol no li farà cap mal, cregui'm.
Ens veiem birrejant o mojitejant al setembre!
Sagristana, no, no, no cal que s'aixequi, dona. No feia falta. Si tinc de tot.
ResponEliminaOsti, tu! encara aprendre alguna cosa llegint aquest blog!
ResponElimina