dijous, 27 d’agost de 2009

23: Triturar una cara

Va, enceto el Rotllo Hardcore, a veure si s'anima més la gent.


Estan forçant la porta de casa teva un o dos lladregots per robar-te a casa. Veus per l'ull de peix de la porta que van armats. Ells no saben que hi ets. Penses en com defensar-te. T'has de defensar perquè de seguida conseguiran obrir la porta i saps que ara s'estila la violència dura a la més mínima. Pensa amb el més contundent que puguis tenir. Els has de fer molt mal per evitar que ells tinguin encara forces per fer-te mal.
Et ve al cap el Minipimer. L'endolles prop del rebedor. Quan obren la porta, tu, des de darrera d'aquesta evites que s'obri del tot. I sol treient el braç amb el Minipimer, l'encens al màxim. L'apropes ràpidament al primer que trobes. Trinxes dits. I després apuntes a la cara.

La idea d'un Minipimer a màxima potència contra una cara.
El nas el picaria de seguida. I el demés, què? Com es trinxaria el demés? Fàcilment?


Hi cabria la "campana" on hi ha les ganivetes a l'espai de l'ull? Hi cabria molt just, potser. L'ull obert, al centre, just al centre de l'eix que fa rotar els ganivets, on no talla però sí que gira fortament. La pupil·la apretada contra la cabota arrodonida del cargol que subjecta les petites ganivetes al motor, girant molt ràpid. Però no és tallada.

La idea de que l'ull, per tanta fricció, comenci a girar igual que l'acer del Minipimer. Gira, lubricat, dins la seva propia conca. El o els nèrvis oculars es cargolen, però l'individu igualment no veia res perquè fa uns segons que té un puto Minipimer intentant batre-li l'ull.


dimecres, 26 d’agost de 2009

22: Sandvitxos incongruents

Un tipus al que li agraden els entrepans de pa de motlle construïts amb llesques no-consecutives. Que no quadrin entre elles. Un amant del caos a nivell domèstic.


dilluns, 24 d’agost de 2009

21: Anti-farlopa

Treuen un medicament per ajudar a abandonar l'addicció a la cocaïna, una mica un placebo, però també per cobrir algunes rutines que crea l'addicció, com els cigarrets de plàstic o els Chupa-chups respecte el tabac.

El medicament en si es comercialitza com unes pastilles. Cada cop se n'agafa una, es trinxa fins fer-la pols, se'n fa una ratlla i s'aspira. El medicament no incorpora cap tub per xuclar-lo, per així saciar la costum de buscar quelcom per enrotllar-ho i poder aspirar la ratlla.

Això es converteix ràpidament en quelcom molt comú en alguns sectors de la societat. Als banys la gent no s'amaga per aspirar el medicament, emparats en el benefici que els causa per la salut. Ara, la gent, ja reconeix pública però indirectament la seva addicció.


divendres, 21 d’agost de 2009

20: Mascotes extraterrestres

Ja sabeu la típica paranoia cuartomileniera d'essers alienígenes infiltrats entre els humans, amb la mateixa aparença que nosaltres, per estudiar-nos, sondar-nos per tot arreu i demés experiments bojos.

Doncs la idea és, partint de la base que els humans som egocèntrics de mena, que també hi han alienígenes infiltrats entre altres espècies. Extraterrestres amb aparença d'animals, però amb la mateixa consciència e intel·ligència que un alien comú, que se suposa que és superior a la humana.

Pot ser que el vostre gat o gos sigui un extraterrestre amb més capacitat mental que vosaltres. Per això us mira amb aquella careta inocent, mentre us desprecia.

dijous, 20 d’agost de 2009

19: El ressuscitat suïcida

Un home pateix, per exemple, un infart i està un minut mort. L'ambulància ha arribat a temps. El reanimen els metges i torna a la vida.
Assegura haver estat al Cel, ha sentit la felicitat dins seu, un lloc i un estat inimaginable en vida, molt superior a qualsevol plaer o amor que es mantingui en aquell moment en la seva vida.

Minuts després, quan ja ha passat tot el rebombori de l'emergència, l'home busca la manera adequada a aquell moment i es suïcida per tornar al Cel.

Que això sigui força comú. Un alt índex de suïcidis entre els reanimats.

Que amb tot el que relaten els reanimats en aquests breus moments abans de voler tornar allà, s'extengui boca-orella, i que l'índex de suïcidis augmenti espectacularment entre tota la població. La meitat de la societat, es suïcida en plena crisi econòmica davant la evidència d'una vida millor, la felicitat, el Cel, a l'altra banda de la mort. Una pandèmia psíquica en el segle XXI.


dimecres, 19 d’agost de 2009

18: La teoria de Les Tres Veus

Us heu parat mai a pensar en quina veu sona al vostre cap quan llegiu? Jo acabo de descobrir que no és la meva. De fet, em costa horrors definir-la o comparar-la amb cap altra. Sol puc dir que és una veu masculina (que això no té perquè significar viril, com la d'en Constantino Romero).

La idea/teoria de que tothom té 3 veus:
la que un mateix s'escolta quan parla;
la real, que els altres senten i que un mateix sent però costa reconeixer quan l'escolta en una gravació;
i la veu de lectura interna.

I ara, la idea original:
Una persona que quan llegeix, al seu cap sent la veu d'algú extrany. No m'aventuraré a sentenciar un personatge en concret perquè n'hi haurien molts de curiosos.

Però vosaltres, què? La veu de qui us molestaria, us faria gràcia o us resultaria molt absurd sentir al vostre cap quan llegiu?


dimarts, 18 d’agost de 2009

17: Amanida amb heroïna

Drogar-se molt durament mentre es menja algo molt sa. Injectar-se heroïna, i ja col·locat, fer-se una amanideta lleugera i sana. Formatge fresc, enciam, tomàquet, poma, oli d'oliva extra verge. En ple efecte de la droga. Aquest contrast en la salut, no?


diumenge, 16 d’agost de 2009

16: Memoritzant Youtube

Sabeu que hi han tipus que es saben moltes matrícules de cotxes de memòria, o els números dels telèfons mòbils d'amics i familiars, no?
Doncs a algún lloc del món hi ha un tipus que es sap de memoria les URL's dels vídeos del YouTube.
Potser sols les dels vídeos més coneguts, o potser sols les dels seus preferits, però es sap varies direccions exactes de certs vídeos del YouTube. Amb símbols i tot.

Sí, no, no, la de l'original "dramatic chipmunk" acaba en P, H, K majúscules i X, W minúscules.


dissabte, 15 d’agost de 2009

15: Premiar menús

Un idea que no tinc ni idea (paradoxa!) de si ja s'està donant.

Un galardó internacional, nacional o local, que premia els millors menús de restaurants. Les millors combinacions de plats.
Els chefs es capfiquen per conseguir que tots els plats que inclouen combinin a la perfecció entre ells.
No ho sé... un rissoto de bolets amb gelatina d'avet, de primer; un entrecot de cèrvol a les fines herbes, que combina fantàstic amb els bolets del primer, a l'estil d'un bosc, de segon; un mil fulles de fruits del bosc amb formatge de conilla, de postres. Tot molt ben pensat, ben lligat.

Hi hauria la variant que, per comptes de premiar un menú (d'un plat per nivell), premiaria una carta, el conjunt de 3 plats per nivell. 3 primers, 3 segons, 3 postres, o el què sigui.

La gent aniria al restaurant premiat, i la gran majoria menjaria el menú galardonat. De fet, el restaurant oferiria el menú, i uns pocs plats més, perquè poca gent preferiria menjar plats no premiats.


dimecres, 12 d’agost de 2009

14: Manjar podrit

Es posa de moda entre els rics, potentats, refinats i demés snobs, la carn com més passada millor. Algú comença a dir que té més sabor, és més tendra, més saludable i coses així. Les carnisseries reben la carn i la guarden en frigorífics durant dies, d'alguna manera determinada. Com si es macerés. I la venen a preu d'or.
Els pijos comencen a introduir en les seves converses, entre vins, aigües i caviars, el tema de la carn. No diuen podrida, diran macerada o algun altre mot pretensiós.

Que els poc potentats, els pobres, comprin la carn recent "matada". Que alguns d'ells la comprin i la deixin mig podrir a la nevera, per sentir-se uns gourmets.
I el millor de tot: que els "pobres", per fer escarni dels rics, els comparin amb carronyers, amb voltors, amb hienes.

¡Uy, mira esa hiena que abrigazo de piel de ornitorrinco lleva...! ¡Y ese buitre, que cochazo!


dimarts, 11 d’agost de 2009

13: Adormir-se amb els peus molls

Una persona que sempre se'n va a dormir amb els peus molls. Li agrada adormir-se amb els peus mullats d'aigua. Ho explica a la gent com una petita mania curiosa que té.

Sí, no ho sé, m'agrada notar com se m'asseca l'aigua als peus. Em relaxa. Ara ja no podria adormir-me sense mullar-me els peus.

Arriba a tenir inclús una palangana plena d'aigua a vora el llit. Per si es desperta, va a fer pipí, els torna a sucar per adormir-se un altre cop.


dilluns, 10 d’agost de 2009

12: Les salsitxes

La idea original era que les salsitxes, el frankfurt que ens mengem, és un òrgan del porc. Un òrgan sencer. Un òrgan en forma de salsitxa. Així com el fetge te forma de fetge o el pàncrees, forma de pàncrees, doncs el porc també té un òrgan cilíndric que les persones ens mengem tal qual, sencer. Un òrgan amb ves a saber quin nom i quina funció.


No obstant, al buscar imatges per il·lustrar el post, he pensat que cal anar més enllà. L'òrgan salsitxer complet seria el conjunt de frankfurts que incorpora el paquet que comprem al súper. Un òrgan del porc que té forma de cilindres arrodonits ajuntats.


Hi ha el detall de que la varietat que ens ofereix el mercat alhora d'el·legir, sigui en funció del tipus de porc del que provingui. El bratswurt, el frankfurt, o altres varietats... 3, 5 o les saltxitxes que siguin (fàcilment separables entre si), corbades o no, o inclús varis plans salsitxers apilats. Tots aquests paràmetres, segons la raça, l'edat o com hagi sigut criat l'animal.

divendres, 7 d’agost de 2009

dilluns, 3 d’agost de 2009

10: Taxistes modernets a Nova York

Una idea tan recent que deu ser crua i tot. Té menys de 5 minuts de vida.
La dedico als admirats bloggers de l'odisfera, que si la llegeixen, els arribarà al fons de la vesícula biliar.

La tribu urbana, o com vulgueu dir-n'hi, de modernets. Tots aquests tan guais d'ara, que escolten en Milkiway, porten ulleres RayBan Wayfarers i beuen gin-tònics mentre miren Ànima. Ja sabeu: gent guai.
La idea de que entre aquesta gent es fiqui de moda i sigui lo más el marxar uns mesos a viure a Nova York a fer de taxista.

No, ara he tornat aquí Barçalona, parquè he estat cuatra mesos fent de taxista a NiuYor, per coneixer a fons la cultura de la millor ciutat dal món i ara estaré uns dies par aquí i dasprés marxaré cap Alamania, a fer un màster a Barlín. Allà sí que hi ha barreja de culturas i multiculturalitat, i no aquí, com diuan.

Quina ràbia, no? Com algú em digui que això ja està passant, m'indignaré.


diumenge, 2 d’agost de 2009

09: Alternet

Una època futura en que Internet està completament limitat, vigilat i sobretot s'han de pagar preus astronòmics. Un conjunt de joves, probablement informàtics, telecos i demés especialitats, creen una red de comunicacions alternativa a Internet. Lliure i econòmica.
La diferència rau en que, així com Internet funciona a través del cablejat telefònic, aquesta està suportada per alguna altra red de subministraments domèstics.
Gràcies al descobriment d'algún mètode per transmetre informació, creen un aparell que ho adapta als sistemes informàtics. El módem alternatiu.

L'atractiu està en saber quina red de subministraments serien les vies de comunicació.

La red elèctrica seria massa obvi i fàcil, a part que crec que quelcom similar ja es duu a terme.

La red d'aigües. Ho trobo molt interessant. Algún aparell voluminós i rudimentari, conectat en algún punt de la xarxa de tuberies de la casa que fos el responsable de desxifrar la informació transmesa, i l'aboqués en un ordenador, igual que ara. La transmissió per l'aigua es gràcies a algun tipus de impulsos hídrics, elèctrics o físics.

Una altra opció és a través dels microones. Microones tunejats. Modificats per transmetre microones a un molt més ampli abast, i amb certs paràmetres com ara la freqüència, l'amplitud i altres tecnicismes que ja ni recordo, que definirien la informació.
Aquesta m'agrada perquè és una red inhalàmbrica, molt més digna per tal època que no pas simple puta aigua.


dissabte, 1 d’agost de 2009

08: Aceite de aceituna

Per què es diu Aceite de oliva i no Aceite de aceituna?