dijous, 29 d’abril de 2010

63: Morir

Que morir sigui perdre el control físic absolut del teu cos, però no la consciència. El cos deixa de funcionar, però tu segueixes plenament conscient. Eternament.
Escoltes, notes, olores. El moment de tornar-te un cadàver. El teu funeral. I finalment, l'eternitat dins una caixa, sentint com el teu cos es podreix. Sol amb un mateix, dins la presó del teu puto cos.
M'agrada afegir "putos", per treure transcendència a les coses que sonen pretensioses.

Però aquí falla quelcom. I els incinerats què?
Doncs imagineu que l'única manera d'acabar amb una consciència és cremant el seu cos. O podeu imaginar que cremant-lo, no s'elimina la consciència sino que s'allibera i va a parar a llocs que ara mateix em suden la polla.

Però, què implica això? Doncs que els enterraments, tan tradicionals i catòlics, són el veritable infern.


dimecres, 21 d’abril de 2010

62: Àvia amb motxilla

Doncs això, una iaia amb la clàssica motxilla.


dimarts, 20 d’abril de 2010

61: La meva polla rúbrica

Fa uns pocs dies, en cap0 comentava la idea d'un tal Oto, qui firmava amb un penis sense ser-ne conscient.
Doncs bé, aquesta és la meva firma.

Sí, és una merda, és infantil, digna d'un adolescent subnormal en plena ESO. Exactament l'època en que vaig començar a fer-la així. Però no entrem en criticar la meva mediocritat a l'hora de signar, que no és el tema.

Ara, observeu com amb una simple distracció al ratllar que fa que es descentri l'última lletra, aparegui un esbós de penis, una ràpida polla entre lletres.
Què? Com us heu quedat? Eh?


dimarts, 13 d’abril de 2010

60: El Fedor

La figura del fedor.
Fedor no existeix, que jo sàpigui, però la utilitzaré igual. Com a sinònim de persona que fa, com a traducció de hacedor.

Doncs bé, el fedor, algú que es dedica professionalment a fer el què la gent que el contracta li mana. Pensareu en qualsevol treball o feina, però el fedor va més enllà. El fedor és capaç de fer el què un no pot o no és capaç de fer. La gent contracta un fedor i li diuen: tira't en paracaigudes. I el fedor ho fa. El client pot anar a veure-ho en persona, com ho fa. Però jo em decanto per que el fedor rep l'encàrrec, el duu a terme, i torna amb suficients proves que mostrin la tasca. El fedor li ensenya algunes fotos i vídeos al client, en un ordenador qualsevol. No li pren més temps del necessaria al seu client. És un professional.

Fes puenting, aprèn alemà, intenta lligar-te aquella noia, tatua't el meu twitter al clatell, fuma heroïna, canta una cançó sols tararejant-la.
Els fedors poden ser o són l'explicació de tant YouTubeStar.


divendres, 9 d’abril de 2010

59: Publicitar emocions

La tele. Un canal com TVE, sense publicitat. S'hi emeten peces audiovisuals que publiciten sentiments, emocions. Anuncis sense cap empresa ni associació darrera. No se sap qui, vol fomentar sentiments poc habituals, quasi desconeguts.

Gaudeix de l'estupor. Acomoda't en els silencis incòmodes. Deixa't endur per la intriga dels moments abans que t'expliquin un secret anunciat.


dimecres, 7 d’abril de 2010

58: Novies de viatge

Un paio que es dedica a convencer noies que li agraden per ser la seva novia durant un viatge. Quan tornen al país i s'acaba el viatge, s'acaba la relació sentimental.


dijous, 1 d’abril de 2010

57: Tomata als sostenidors

Una noia llurs sostenidors, amb tant us i fricció, s'han desgastat i transparenten pel mugró.
La malaltia mitjonil traslladada als sostenidors.
Un drama interior a la vegada que superficial.