Avui no és ben bé una idea, és una pregunta.
Concursants de programes de tele, perfils en xarxes socials, presentacions personals barates,... la gent, sempre que es descriu, hi afegeix el "m'agrada el cine".
Però, a veure, és que hi ha algú que no li agradi el cine?
"Agradar-me el cine" és tant genèric que no aporta res.
Tant pot ser que siguis un gafapasta que va als Verdi a fer-se el cultureta; com pot ser un quillo de "Chonis y garrulos y biceberza" que ho diu referint-se a les pel·lis d'Scary Movie i The Fast & The furious; com pot ser un pre-jubilat respecte els westerns.
Si algú s'ha de descriure fent referència al cinema, que sigui per dir que NO li agrada.
De fet, si hi ha una idea curiosa avui és aquesta.
Ui no, no suporto veure peces audiovisuals, generalment fictícies. Les imatges amb so i moviment em maregen. Prefereixo llegir. Ni tan sols les fotografies em diuen res.
O com a mínim, especificant quin tipus de cinema és el que li agrada.
Eh! I el mateix passa amb la música, eh?
gran
ResponEliminaI fixi's que ningú diu mai "M'agrada el porno". Això també és perquè es dona per suposat? O pel què dirà la gent?
ResponEliminaAixò es pot fer extensible a tot al final...
ResponEliminaÉs com les de la meva uni diuen:
- "Vull ser professora perquè m'agraden els nens.
- Ah sí gilipolles, i els nens que no paren de tocar els ous i et faran acabar amb un tractament de per vida de tranquimazins també t'agraden?"
A mi si em pregunten quins interessos tinc ho tinc molt clar: no treballar ergo ser una vividora.
(He sentit algú que diu que em faci funcionària??)
Chocolateaddict, tu tens el funcionariat marcat per destí.
ResponEliminaPer altra banda, que t'agradin els nens no té perquè anar a parar sempre a ser professor. Mira:
"M'agraden els nens - Vull fer-me capellà."
"M'agraden els nens - Vull ser el Rei del Pop."
"M'agraden els meus nens - Tancaré la meva filla al soterrani."