dissabte, 13 de febrer de 2010

49: Opinant els sermons

Una missa catòlica. Feligresos que es comuniquen amb el capella en plena cerimònia, com si d'una audiència es tractés, a base de tos, carrasperes i demés sons guturals.

Hi ha un codi no escrit establert. I segons per on avanci el sermó del dia, els assistents van opinant onomatopèicament. Un espècie de Me gusta del Facebook, però amb més d'una opinió.

Arriba un dia que davant d'un cúmul d'estossecs en desacord amb el sermó, el capellà, cabrejat, para i comença a increpar a tots els feligresos per no estar d'acord amb ell.

Algú que no hi havia estat mai abans, flipa per l'arrencada del mossèn.



4 comentaris:

  1. Jajajaja, como Luis Aragonés... ya me veo al cura haciendo una peineta a los feligreses. Qué gesto más católico el insulto!

    ResponElimina
  2. Els de la tosseta i la carraspera a mig sermó no són més que trolls. Sempre n'hi han hagut, i sempre n'hi hauran. A tot arreu.

    Per cert, vaya merda blog i vaya merda de coses que dius, compra't amics, surt, folla, freaky de merda.
    (Veus?)

    ResponElimina
  3. Per a que penses un skecth de cures si al final fem professor d'autoescola! Agorer!

    ResponElimina
  4. Sí, Jan, Luís Aragonés de cura y Jordi Pujol de feligrés, carraspeando sin ton ni son. ¡Duelo de titanes!

    Marc, el de la pilila, Déu me'n guard de que això sigui un sketch! Això sí, jo era més pro-capellà que no pro-autoescola, llàstima.

    ResponElimina