Que morir sigui perdre el control físic absolut del teu cos, però no la consciència. El cos deixa de funcionar, però tu segueixes plenament conscient. Eternament.
Escoltes, notes, olores. El moment de tornar-te un cadàver. El teu funeral. I finalment, l'eternitat dins una caixa, sentint com el teu cos es podreix. Sol amb un mateix, dins la presó del teu puto cos.
M'agrada afegir "putos", per treure transcendència a les coses que sonen pretensioses.
Però aquí falla quelcom. I els incinerats què?
Doncs imagineu que l'única manera d'acabar amb una consciència és cremant el seu cos. O podeu imaginar que cremant-lo, no s'elimina la consciència sino que s'allibera i va a parar a llocs que ara mateix em suden la polla.
Però, què implica això? Doncs que els enterraments, tan tradicionals i catòlics, són el veritable infern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada