divendres, 9 d’abril del 2010

59: Publicitar emocions

La tele. Un canal com TVE, sense publicitat. S'hi emeten peces audiovisuals que publiciten sentiments, emocions. Anuncis sense cap empresa ni associació darrera. No se sap qui, vol fomentar sentiments poc habituals, quasi desconeguts.

Gaudeix de l'estupor. Acomoda't en els silencis incòmodes. Deixa't endur per la intriga dels moments abans que t'expliquin un secret anunciat.


5 comentaris:

  1. Aquest i l'anterior m'han agradat molt.
    (Necessitaria el botó "m'agrada" pq el comentari en sí queda ridícul)

    ResponElimina
  2. "El deja vu, aquella sensació extranya queja vu, aquella sensació extranya queja vu...".

    ResponElimina
  3. Sería como integrar a un Nemo permanente en el faldón de todos los canales de RTVE ¿no? Llevar los abstracto a los hogares de toda España.

    El primer sentimiento a transmitir debería ser esa sensación de sequedad y dientes así como asperos de después de comer espinacas... todo un reto.

    ResponElimina
  4. I poder aixugar les llàgrimes a un televisor? Gairebé tant espectacular com poder-li aixugar el cul...

    ResponElimina
  5. @mare_de_deu, qué de romàntica és vostè...

    @cap0: el deja vu, aquella estranya sensació abans de l'Alzheimer.

    @Jan: Exacto, ya pueden ser sensacioes físicas. Como esa, y seguro que te va a gustar, de tener muchas ganas de hacer caca, el llegar al puto límite justo cuando ya se tiene el váter al lado, a puntico. Esa sensación de malestar pero que sabes con toda seguridad se convertirá en placer y descanso en unos segundos.
    "El placer oscuro de hacer tanta caca como quieras en tu propio váter". Qué bonito.

    @SenyorSunyer, estupors a banda, que els televisors d'avui en dia, els de plasma, primets, incorporessin un petit dipòsit d'aigua per generar llàgrimes. Confesso que això de televisors que ploren no ho acabo de veure. Però benvingut.

    ResponElimina