dimarts, 26 de gener del 2010

46: Les mascotes d'una espècie superior

Trenquem la realitat de que els humans sóm la raça que governa un planeta: hi ha una raça superior als homo sapiens sapiens que empra de mascotes a aquests. Mascotes en el mateix sentit que les nostres. Humans cebats, mimats al màxim. Tot el dia dormint i menjant. Segurament castrats i sense instint ni necessitat sexual. Humans despullats, obesos mòrbids, amb l'intelecte atrofiat, pujats a la falda d'un ésser superior que mira la televisió.



dimecres, 20 de gener del 2010

45: El nen del menú

Una idea realista, que probablement ja estigui succeïnt en algún racó d'algún país.

Una mare soltera no pot fer el dinar al seu fill per qüestions laborals. Com el fill és ja un pre-adolescent, ja té edat per anar sol pel carrer.
La mare fa anar al seu fill cada dia a dinar al bar de la cantonada, regentat per algú de confiança, del barri de tota la vida. Allà li fan cada dia un dinar diferent, casolà. Ja van arribar a un acord amb la mare, de pagar-los un tant al més, per tots els dinars.

El nen dina cada dia sol, en una taula individual o a la barra. Com un treballador que freqüenta el seu bar de menú preferit, que té la seva taula i el seu racó. El nen ja és un parroquià habitual.

La mare probablement és prostituta, stripper o similar, a lo 'Clara de Noche', d'El Jueves.


dilluns, 18 de gener del 2010

44: Dolor in crescendo

Dolor localitzat i intermitent. Les típiques puntxades. Però a cada cop, el dolor va en augment (o potser sols és la sensació) i és impossible d'habituar-s'hi. Un puto infern.


dissabte, 16 de gener del 2010

43: El follaparentes

Un home que totes les seves relacions romàntiques estan connectades. Passa d'estar amb una noia a estar amb una cosina seva, i d'aquesta, a la seva germana, i d'aquesta a la seva millor amiga i etcètera.

Té molt do de paraula, és molt diplomàtic, expert en aquest tipus de situacions violentes. Sap tractar a la gent i sempre els acaba portant al seu terreny i eliminant tot tipus de mal rotllo.
Ningú entén com s'ho fa, però tothom veu la situació amb molta normalitat.


dijous, 14 de gener del 2010

42: Forçar cançons amb records

Va, una que roça la nyonyeria i no trobo mai el moment que em vingui de gust publicar-la:

Tenir una col·lecció de cançons sense escoltar, pre-sel·leccionades. Quan es rep una noticia important, bona o dolenta, anar corrents i escoltar-ne una durant cert temps. Associar-la a tal fet per, cada cop que s'escolti, recordar aquell moment. Forçar l'associació d'una cançó a un record.


dimarts, 12 de gener del 2010

41: Operar-se la veu


Doncs això. Senyores addictes als retocs constants -i no és cap grup de facebook-, a la cirurgia plàstica i demés obsessions estètiques, s'operen (o com segur que dirien elles, es rejoveneixen la veu) les cordes vocals aprofitant un nou mètode pensat per reparar danys en l'aparell vocal (¿?) i la veu.

Ara tenen la veu més aguda. O més suau. Però amb aquell toc artificial, poc natural, que tot el que ha sigut tocat per un bisturí té.


Folklòriques amb veu de camioner de tant fumar i beure, mediocres estrelles de la pantalla que els sobra els diners i la tonteria i busquen atenció, cantants que la seva veu s'ha convertit en una conseqüència més de les drogues i els excessos. La operació de moda. El rejoveniment de vagina ja no impressiona. S'ha operat la veu.


dilluns, 11 de gener del 2010

40: El cabell al revés

Ja és coneguda aquella broma que se'ls fa als calbs amb barba de dir-los que tenen el cap al revés perquè el cabell el tenen per la part contraria.
Anem a la literalitzar la idea.

Aquí tenim un calb, en Bruce Willis en un tipus d'imatge que em serà util. He descartat el Calvo de Telecinco de LaSexta, Xavi Coral, el de la Loteria i Britney Spears, perquè les fotos on sortien ho feien de cara i, a sobre, eren petites.

Calb total

Hi han els semi-calbs, que conserven el cabell clateller + patilles:


El semi-calbs també es poden deixar barba i bigot, com ara:

(que, per cert, aquí té una retirada a en Tom Cruise. Al menys, a no sé quina pel·li. La de Tropical Thunder, si no m'equivoco.)

Pero per que la broma de tenir el cap del revés sigui plena, hauria de ser un semi-calb amb únicament barba:



La idea és que un d'aquests calbs, cansat de la puta brometa, s'afeita estratègicament el cabell per, efectivament, simular un cabell convencional rotat 180º respecte el centre de la seva cara:

El detall estranyíssim de la zona superior de l'orella, rapada per recrear la patilla.
I que, per més inri i escollint entre la gran varietat de retalls patillils, elegeixi la patilla fina, la més quilla:



Gràcies, Bruce, pel teu saber estar i per la teva calba total.

dissabte, 14 de novembre del 2009

39: L'escala al desert

(Una idea sorgida directament d'una sèrie de fets i comentaris de classe)

Estar vagant pel desert. Un d'aquells deserts planíssims, o com a molt, amb dunes. La plana immensitat.

I trobar-se una escala. Una escala de les senzilles, de les de H, de les de 2D.

Un objecte que ajuda a ascendir a llocs alts en un lloc on no pots pujar enlloc. I que, a més, per pujar-hi, necessites recolzar-la sobre algun tipus de element vertical.
Quina puta ironia.


diumenge, 8 de novembre del 2009

38: Números en minúscula

Els números s'assimilen a les lletres en majúscula. El mateix tamany y estil.

La idea de que existeixin majúscules i minúscules en els números. Un 24 en minúscules.


Que els números inicials s'escriguin en majúscula.
I que els minúsculs, s'escriguin amb una grafia lleugerament diferent als seus respectius majúsculs (no com a la imatge d'aquí damunt).


dijous, 29 d’octubre del 2009

37: Rex dormint


Bufff... perdoneu la meva mandra per actualitzar.
(li parlo a la paret d'internet, em sembla. No sé amb qui parlo.)

M'ha hagut de vindre, aquesta nit, una idea que m'ha agradat, per tornar a publicar.

Un dinosaure carnívor dormint. El Tiranosaure Rex acurrucat, contra unes roques, dormint.

Ningú s'ha preguntat com dormien, els dinosaures?


diumenge, 4 d’octubre del 2009

36: Extrafalangisme


Una persona que per comptes de tenir 3 falanges a cada dit, en té més. Com més falanges, més terror causa.

Aquí ens trobem amb dues variants:

a) Que, com més falanges, més llargs té els dit. És a dir, té cada falange d'un tamany normal.
A més, pot abarcar amb una sola mà objectes de diàmetre superior al que abarca una mà normal.

b) Que tingui més falanges, però la llargaria total dels dits sigui similar a l'standard. És a dir, té les falanges més curtes i els dits igual de llargs que algú normal.

Aquestes mans articulant-se, movent-se com cucs ultravertebrats.

dijous, 1 d’octubre del 2009

35: "M'agrada el cine"

Avui no és ben bé una idea, és una pregunta.

Concursants de programes de tele, perfils en xarxes socials, presentacions personals barates,... la gent, sempre que es descriu, hi afegeix el "m'agrada el cine".

Però, a veure, és que hi ha algú que no li agradi el cine?
"Agradar-me el cine" és tant genèric que no aporta res.
Tant pot ser que siguis un gafapasta que va als Verdi a fer-se el cultureta; com pot ser un quillo de "Chonis y garrulos y biceberza" que ho diu referint-se a les pel·lis d'Scary Movie i The Fast & The furious; com pot ser un pre-jubilat respecte els westerns.

Si algú s'ha de descriure fent referència al cinema, que sigui per dir que NO li agrada.
De fet, si hi ha una idea curiosa avui és aquesta.
Ui no, no suporto veure peces audiovisuals, generalment fictícies. Les imatges amb so i moviment em maregen. Prefereixo llegir. Ni tan sols les fotografies em diuen res.

O com a mínim, especificant quin tipus de cinema és el que li agrada.

Eh! I el mateix passa amb la música, eh?


dimecres, 30 de setembre del 2009

34: Drets audiovisuals

Les productores de cinema i televisió i demés, comencen a comprar els drets audiovisuals de períodes històrics.

La FOX ha comprat el drets de la 1a Guerra Mundial.

Ui, si vols fer una sèrie sobre l'antiga Grècia, te l'haurà de produïr Disney, eh? Que és qui té els drets. Però l'Imperi Romà, si també t'anés bé, és de Mediapro, aquí, a Espanya.

El Terrat ha comprat tots els drets de la Guerra Civil Espanyola i els bloquejarà per evitar que ningú més torni a donar el conyasso.


dimarts, 29 de setembre del 2009

33: Rutina petonera

Una parella que sempre es fa la mateixa combinació de petons. Combinen diferents tipus de petons, però sempre en el mateix ordre. Picos, llèngua, de cargol, succionadors, mossegades al llavi, etc... Ells no se n'adonen, però cada cop es fan la mateixa cantarella petonil.


dilluns, 28 de setembre del 2009

32: Maquillar-se el nas


Per poc que sigueu observadors segur que sabreu que la gent, normalment de gènere femení, es maquilla. Dels més importants passos en el maquillatge facial hi ha el pintar-se el voltant dels forats de cara, com ara els ulls a.k.a. parpelles i la boca a.k.a. llavis.

Doncs bé, seguint la línia, es posa de moda pintar-se/perfilar-se els forats del nas. Noies amb Noseliner als narius. Inclús pintats de fantasia, estilitzant els forats.


dimecres, 23 de setembre del 2009

31: Refresc de caldo

Cadascú té el seu refresc preferit: Coca-cola, Nestea, Sunny Delight, Sprite, etc...

Doncs hi ha un tipus que, sempre que pot, beu caldo. Amb uns glaçons.
Caldo de tetrabrick. De pollastre, de peix, de Navidad, no importa.
Got de tubo, dos o tres glaçons, i ple de caldo fins dalt.

El pobre, sempre es queixa que sol s'ho pot beure a casa seva perquè als bars no en tenen mai o no li volen servir.


divendres, 18 de setembre del 2009

30: Independència a la holandesa

Holanda, al seu temps, va anar conquerint terreny al mar.

Catalunya (o els PPCC, jo què sé) comença a aplicar el mateix mètode. Augmenta el seu terreny, guanyant-lo al mar, però mantenint exactament el seu perfil litoral. Cada cop més. I alhora, comença a excavar un canal enorme, estil del de Suez, al llarg de tot el límit amb Espanya. Un canaló. Un canal enorme i que cada cop l'eixamplen més. Catalunya es converteix en una illa. I ves que no acabés unint-se a les Balears.

Lleida tindria mar (que no platja, perquè els putos canals no tenen platja) i les altres capitals de província, o bé el perdrien perquè se'ls aniria allunyant, o bé s'anirien movent conforme el terreny avancés.


Annex posterior:
D'on es trauria la terra per guanyar terreny al mar? Doncs dels Pirineus catalans. Catalunya acabaria com una illa, però perdria la muntanya. Seria molt plana. I la zona pirenaica, una zona molt lletja, de tants moviments de terres. Com una gravera, molta pols i moltes màquines enormes. Hi hauran moltes queixes dels habitants del Pirineu. Alguns decidiran quedar-se a Espanya, anant-se'n a viure als Pirineus aragonesos, perquè no suportarien viure a la plana. Altres serien compensats amb cases a on decideixin ells de tota l'illa catalana.

Annex posterior a l'annex posterior:
També, jo... tinc ganes de complicar-me, eh?
La puta terra per conquerir el terreny al mar seria la mateixa que s'extreuria dels límits amb les altres terres. No cal erosionar els Pirineus. No ho sé... dic jo. No?


dimarts, 15 de setembre del 2009

29: Jedais


Posar Jedai a un fill. De "jedi", de La Guerra de les Galàxies, però amb la pronunciació oficial.
Això, si els freaks es poguessin reproduïr.

JoanJedai Pont Sunyer a.k.a. JoanJe
Kevin Jedai Herrero Cifuentes
Mª Jedai López


dijous, 10 de setembre del 2009

28: Control policial anti-son

Un cop acabat amb la "lacra social" del conduïr begut o drogat, el Govern decideix superar-se a si mateix dimonitzant els conductors somnolents.

La idea d'un control de la policia de transit respecte la son del conductor.
Electrodes a les temples i sensors als ulls.

Annex posterior:
Que al control de son, per detectar-la, emprin unes injeccions sedants molt lleus.
Són injeccions perquè les pastilles, líquids i demés formats via oral, tarden massa a fer efecte.
Aquestes injeccions tenen un efecte quasi immediat i dura molt poc, dos o tres minuts. Si el conductor conduïa amb més son de la permesa, el sedant sumarà el seu efecta a la son pròpia i el farà adormir immediatament. En dos minuts ja es despertarà i ja li tindràn la multa a punt.

Si no tenia son, el conductor sols es relaxarà molt però no caurà dormit. En dos minuts podrà reempendre el seu trajecte.

[A mi, en dies de ressaca, em treurien tots els punts del carnet. D'aquí vingué la idea.]


dimarts, 8 de setembre del 2009

27: Llegums vs. Pasta

Un plat combinat de dues idees:

1.- Llenties a la Carbonara. Pèsols amb salsa al Pesto.

2.- Pasta fresca replena de llegums.
No pasta farcida de carn, ni formatge, ni verdura.
Raviolis de cigrons.
Tortellinis de mongetes.


diumenge, 6 de setembre del 2009

26: Carod mor per la caròtida

Josep Lluís Carod Rovira és agredit violentament per un grup d'extrema dreta. Mor a l'hospital per una ferida greu a la artèria caròtida. En Carod mor per la carotida.

Que el grup que ha atemptat contra ell, ho planifiqués així. L'ataconem i li ferim a la caròtida. Tot molt rebuscat, redundantment tràgic.


dijous, 3 de setembre del 2009

25: Pet d'amor

Avui una idea que Pare Bukkàkez em regalà.

Tirar-se un pet sonor mentre es mira intensament als ulls d'una altra persona. Com dedicant-lo. Com pensant: Té, per tu, amb tot el meu carinyo, disfruta'l.

Amb un rot també es pot fer, però el fet de que surti per la boca, ja fa que varii el rictus i l'expressió facial i perd intensitat emocional.


dimecres, 2 de setembre del 2009

24: Síndrome de l'Aranya Humana.

Una emfermetat, de naixement, que fa que la persona pateixi un creixement i envelliment natural de tot el cos excepte del tronc. Que tingués extremitats d'adult però unides a un tronc de nen petit.


dijous, 27 d’agost del 2009

23: Triturar una cara

Va, enceto el Rotllo Hardcore, a veure si s'anima més la gent.


Estan forçant la porta de casa teva un o dos lladregots per robar-te a casa. Veus per l'ull de peix de la porta que van armats. Ells no saben que hi ets. Penses en com defensar-te. T'has de defensar perquè de seguida conseguiran obrir la porta i saps que ara s'estila la violència dura a la més mínima. Pensa amb el més contundent que puguis tenir. Els has de fer molt mal per evitar que ells tinguin encara forces per fer-te mal.
Et ve al cap el Minipimer. L'endolles prop del rebedor. Quan obren la porta, tu, des de darrera d'aquesta evites que s'obri del tot. I sol treient el braç amb el Minipimer, l'encens al màxim. L'apropes ràpidament al primer que trobes. Trinxes dits. I després apuntes a la cara.

La idea d'un Minipimer a màxima potència contra una cara.
El nas el picaria de seguida. I el demés, què? Com es trinxaria el demés? Fàcilment?


Hi cabria la "campana" on hi ha les ganivetes a l'espai de l'ull? Hi cabria molt just, potser. L'ull obert, al centre, just al centre de l'eix que fa rotar els ganivets, on no talla però sí que gira fortament. La pupil·la apretada contra la cabota arrodonida del cargol que subjecta les petites ganivetes al motor, girant molt ràpid. Però no és tallada.

La idea de que l'ull, per tanta fricció, comenci a girar igual que l'acer del Minipimer. Gira, lubricat, dins la seva propia conca. El o els nèrvis oculars es cargolen, però l'individu igualment no veia res perquè fa uns segons que té un puto Minipimer intentant batre-li l'ull.


dimecres, 26 d’agost del 2009

22: Sandvitxos incongruents

Un tipus al que li agraden els entrepans de pa de motlle construïts amb llesques no-consecutives. Que no quadrin entre elles. Un amant del caos a nivell domèstic.