52: Frontón urbà

Jugar a frontón contra la façana d'un edifici en mig d'una ciutat.

Anar movent-se per la ciutat, amb els amics, armats amb raquetes i pilotes de frontón, fent-les picar per edificis, monuments i demés construccions.

Joder, sembla una anunci de Nike.

51: Esperma fregint-se en una paella

Doncs això. No cal desenvolupar-ho més.

50: El dia que va arribar la segona Lluna

S'apropa a la Terra un meteorit, un asteroide, un cos espacial d'aquests. Lentament. Entra dins el camp gravitacional del nostre planeta i per diferents motius físics, queda orbitant al voltant nostre. Una nova lluna. Més petit.

Causa, com es d'esperar, un gran revol internacional. Que si els E.E.U.U. el volen rebentar, que si els altres no, que si hi ha perill de que algun dia impacti amb la Lluna, que si no.

Passa el temps i allà roman. La humanitat s'habitua a tenir un nou satèl·lit natural.

49: Opinant els sermons

Una missa catòlica. Feligresos que es comuniquen amb el capella en plena cerimònia, com si d'una audiència es tractés, a base de tos, carrasperes i demés sons guturals.

Hi ha un codi no escrit establert. I segons per on avanci el sermó del dia, els assistents van opinant onomatopèicament. Un espècie de Me gusta del Facebook, però amb més d'una opinió.

Arriba un dia que davant d'un cúmul d'estossecs en desacord amb el sermó, el capellà, cabrejat, para i comença a increpar a tots els feligresos per no estar d'acord amb ell.

Algú que no hi havia estat mai abans, flipa per l'arrencada del mossèn.

48: La depressiva Herbes

Una dona jove. D'aquestes yonkis d'herboristeria. De prendre-s'ho tot natural i sostenible. Es vol suïcidar.

Ho prova a l'estil Màrilin (que ara no sé si es va suïcidar o què coi va fer, però que va ser a base de pastilles). A la seva habitació. Al seu llit.

Es pren pots i capses senceres de càpsules d'herbes medicinals. Buscant la sobredosi. A muerte, mai millor dit. En barreja de tot tipus. Valeriana, te, orenga, menta, gínseng, algues. Inclús s'empassa jalea real. Una bomba naturomedicinal.

47: Unitat de Gravitació Personal

S'inventa una nova tecnologia força revolucionària. Permet fer flotar i moure objectes petits al voltant d'un dispositiu base, alhora que aquest els atreu a una certa distància d'ell. Com un Bluetooth gravitacional però amb menor abast.

Aquest dispositiu el duen posat damunt les persones -un cinturó, un collar, unes ulleres-, amb lo que els objectes floten al seu voltant. Abraça una esfera imaginària d'un metre o metre i mig de radi.

La gent es mou per tot arreu amb el mòbil, les claus, la cartera, els kleenex i els tampons seguint-los flotant al seu devant o darrera. Els que busquen més intimitat o volen lluir complement, els fiquen tots flotant dins d'un bolso. Però el bolso no és afectat pel dispositiu. Massa gros potser. O massa pesat per si sol. Són els objectes de dins qui mouen tot el conjunt bolsil. Ells són les rodes, el motor és el dispositiu central.

Ho fabrica i distribueix Microsoft. I la gent, per ser moderna, no vol comprar-ho. Odien com un clam popular la marca. És com l'Sgae de la indústria informàtica. I Bill Gates el Ramoncín.

La gent en diu, d'aquest gadget wireless, el núvol-butxaca, el perfum-bossa, o inclús el pet-necesser. Exerceix la funció d'un amb el format de l'altre.