Hurdy Gurdy en Re menor

69: Larves depilades

2010-12-30T02:29:00.005+01:00

Depilar orugues. Orugues de la processonària del pi.

a) Aplicar una banda amb cera calenta damunt un conjunt d'orugues i estirar fort per arrencar-los-hi els pèls.

b) Afeitar-les amb fulla d'afaitar. Amb escuma o sense.

c) Depilar-les amb una Silk Epil.

68: Pipigiene corporal

2010-07-24T18:49:00.005+02:00

Dutxar-se amb orina. Subtituir la tradicional aigua corrent d'una banyera per pipí. Pipí corrent. Preferentment pixat humà, que ens és més proper i conegut.

Dur a terme tot el conjunt d'accions d'una sessió d'higiene corporal completa. Aquí és on està la idea: Ensabonar-se ruixat de pipí. Sabó + orina. La barreja. L'escuma (grogosa?). Però sobretot, la olor.

Aclarir-se amb més orina? O eixugar-se amb el sabó encara damunt, com per pretendre sortir amb millor olor a la pell?

Oblideu-vos de l'escatologia pura i dura: l'aigua mai ha existit, sempre ha sigut pixat. És normal. Centrem-nos en l'olor. La mescla d'olors durant i després de tal pràctica diària.

Es comercialitzen molts sabons blavosos per l'efecte escuma verdosa.

67: El Cel a la Terra

2010-06-13T18:19:00.003+02:00

Idea recent vomitada. Toqueu-la, ja veureu com encara està calenteta...

El concepte clàssic de Cel, com a paraís.

La idea de que El Cel estigui a la mateixa Terra. A la vida real, la que nosaltres estem vivint.

El Cel és una vida de felicitat allà on vols i amb qui vols, diuen alguns.

Aquelles persones que coneixem, que tenen la millor vida, no els falta res que necessitin per ser feliços. Aquella gent va morir i ara està al Cel. Viuen el seu Cel.

66: La discoteca quasi democràtica

2010-06-07T22:27:00.004+02:00

Una discoteca. A la porta, a l'entrada, s'hi abraona la multitud que hi vol entrar prèvia adjudicació d'un número identificatiu i visible a cadascú.

Just davant, a la façana de la discoteca en qüestió, unes grans vidrieres que permet a la gent de dins veure la gent que vol entrar.

El criteri de sel·lecció per entrar-hi no depèn dels subnormals dels segurates, sinó que escullen els clients desde dins, citant la referència del número de la persona que volen que entri. Podria estar limitat a escollir una sola persona o podria que no fes falta.

Funcionaria també, per altra banda, com a mètode per lligar.

65: Servei d'Intel·ligència Defensiva d'Andorra

2010-05-31T21:49:00.005+02:00

El SIDA. La intel·ligència andorrana. La CIA del petit país del contraband.

Aquest minúscul departament policial és cèlebre per tot el món, gràcies a les seves grans accions contra el crim internacional.

Localitzar i detindre a Osama bin Laden, negociar fins aconseguir la pau a Irlanda, derrocar un govern dictatorial d'un dels tants països asiàtics, desmontar una complexa organització internacional que especulava amb països del tercer món, etc... Totes aquestes fites figuren en el currículum de la intel·ligència andorrana.

Tothom els infravalora, pel seu reduït tamany. Però lo cert és que disposa d'uns grans pressuposts gràcies a la venta de formatges i xocolates. No es coneix la seva ubicació, però es comenta que està situat a l'àtic del Punt de Trobada.

64: La insana parella

2010-05-19T16:41:00.002+02:00

Ell, un vell ric, magnat de les telecomunicacions, amb pinta de fastigós. Ella, una jove actriu porno, d'aquelles que exploten el seu aspecte físic infantil. Físicament sembla una nena, inclús arriba a patir certa malaltia hormonal que la manté quasi tan enana com púber.

Són parella, i famosa. Es passegen per les gal·les, events i fotocalls. Els fotografien. El públic ha de suportar aquesta legal parella pedòfila.

63: Morir

2010-04-29T16:11:00.002+02:00

Que morir sigui perdre el control físic absolut del teu cos, però no la consciència. El cos deixa de funcionar, però tu segueixes plenament conscient. Eternament.

Escoltes, notes, olores. El moment de tornar-te un cadàver. El teu funeral. I finalment, l'eternitat dins una caixa, sentint com el teu cos es podreix. Sol amb un mateix, dins la presó del teu puto cos.

M'agrada afegir "putos", per treure transcendència a les coses que sonen pretensioses.

Però aquí falla quelcom. I els incinerats què?

Doncs imagineu que l'única manera d'acabar amb una consciència és cremant el seu cos. O podeu imaginar que cremant-lo, no s'elimina la consciència sino que s'allibera i va a parar a llocs que ara mateix em suden la polla.

Però, què implica això? Doncs que els enterraments, tan tradicionals i catòlics, són el veritable infern.

62: Àvia amb motxilla

2010-04-21T14:36:00.001+02:00

Doncs això, una iaia amb la clàssica motxilla.

61: La meva polla rúbrica

2010-04-20T00:25:00.003+02:00

Fa uns pocs dies, en cap0 comentava la idea d'un tal Oto, qui firmava amb un penis sense ser-ne conscient.

Doncs bé, aquesta és la meva firma.

Sí, és una merda, és infantil, digna d'un adolescent subnormal en plena ESO. Exactament l'època en que vaig començar a fer-la així. Però no entrem en criticar la meva mediocritat a l'hora de signar, que no és el tema.

Ara, observeu com amb una simple distracció al ratllar que fa que es descentri l'última lletra, aparegui un esbós de penis, una ràpida polla entre lletres.
Què? Com us heu quedat? Eh?

60: El Fedor

2010-04-13T12:00:00.003+02:00

La figura del fedor.

Fedor no existeix, que jo sàpigui, però la utilitzaré igual. Com a sinònim de persona que fa, com a traducció de hacedor.

Doncs bé, el fedor, algú que es dedica professionalment a fer el què la gent que el contracta li mana. Pensareu en qualsevol treball o feina, però el fedor va més enllà. El fedor és capaç de fer el què un no pot o no és capaç de fer. La gent contracta un fedor i li diuen: tira't en paracaigudes. I el fedor ho fa. El client pot anar a veure-ho en persona, com ho fa. Però jo em decanto per que el fedor rep l'encàrrec, el duu a terme, i torna amb suficients proves que mostrin la tasca. El fedor li ensenya algunes fotos i vídeos al client, en un ordenador qualsevol. No li pren més temps del necessaria al seu client. És un professional.

Fes puenting, aprèn alemà, intenta lligar-te aquella noia, tatua't el meu twitter al clatell, fuma heroïna, canta una cançó sols tararejant-la.

Els fedors poden ser o són l'explicació de tant YouTubeStar.

59: Publicitar emocions

2010-04-09T17:45:00.004+02:00

La tele. Un canal com TVE, sense publicitat. S'hi emeten peces audiovisuals que publiciten sentiments, emocions. Anuncis sense cap empresa ni associació darrera. No se sap qui, vol fomentar sentiments poc habituals, quasi desconeguts.

Gaudeix de l'estupor. Acomoda't en els silencis incòmodes. Deixa't endur per la intriga dels moments abans que t'expliquin un secret anunciat.

58: Novies de viatge

2010-04-07T03:45:00.002+02:00

Un paio que es dedica a convencer noies que li agraden per ser la seva novia durant un viatge. Quan tornen al país i s'acaba el viatge, s'acaba la relació sentimental.

57: Tomata als sostenidors

2010-04-01T18:45:00.004+02:00

Una noia llurs sostenidors, amb tant us i fricció, s'han desgastat i transparenten pel mugró.

La malaltia mitjonil traslladada als sostenidors.

Un drama interior a la vegada que superficial.

56: Els vincles laborals dels espiritistes i quelcom de Pepe Rubianes

2010-03-29T22:09:00.002+02:00

Espiritistes, o inclús exorcistes, que treballen exclusivament amb determinats esperits. Com si d'una relació de negocis es tractés. Un espiritista tindrà uns contactes al més enllà; un altre en tindrà uns de diferents. Mai es comparteixen els esperits, és a dir, mai podràs parlar amb un mateix esperit a través de diferents espiritistes.

Potser un té relació professional amb 3 o 4 (espero que de diferents perfils, pel bé del seu negoci). Potser un altre sols treballa en exclusiva per un esperit. Suposo que en aquest cas seria un de molt interessant, molt popular, un Verònica (que crec haver sentit que és la filla de Satanàs o algo així. No entrem aquí i ara en reflexionar sobre si Satanàs pot tenir una filla perquè no és el tema, per favor), un Maddie McCann o un Pepe Rubianes.

L'espiritista de Pepe Rubianes segur que s'està forrant. El contracten per a gal·les. Als Goya i tot. Un senyor seu a una taula on hi ha l'Ouija. Andreu Buenafuente, el presentador de la gal·la, també seu i li dona la mà, i potser algun altre famós amic del Pepe també puja i fa el ritual davant les càmeres.

- ¿Estás ahí, Pepe? ¿Eres tú? ¿El Rubianes?

L'esperit mou el got i respon una barbaritat, pixant fora de test. És el Rubianes, sens dubte. I ara ja no té res a perdre. Un esperit catxondíssim que fot a parir a tot Déu. Hasta li fot canya a algun del seus amics.

Primer i últim cop que es contacta amb Pepe Rubianes en públic, en directe i per televisió. No es pot emetre tanta quantitat d'insults i bromes d'un to tant elevat.

Els fatxes no tenen ous a fotre-li les hòsties que li van fotre amb les declaracions sobre Espanya. Molts d'ells, aquella nit, després de veure la gal·la, els va costar molt adormir-se. Fatxes amb por a la foscor, al dins el llit, tapats fins dalt.

Joder, la idea havia de ser els dos paràgrafs primers, però ja veieu que idees generen idees i la tontuna genera tontuna.

55: Trendy brut

2010-03-24T02:16:00.004+01:00

Es fica de moda dur els pantalons, generalment texans, bruts d'herba. Amb les marques característiques de sentar-se i/o estirar-se damunt l'herba.

Es fica de moda aquesta mania perquè algú va comentar que allò tenia unes connotacions ocio-festives molt interessants per millorar l'atractiu estètic.

Tots els putos adolescents van de cul per seguir la tendència. Fan el possible per aconseguir les taques d'herba. Busquen estones per apropar-se a un parc amb gespa per revolcar-si amb èmfasi fins quedar enverdats. Per mantenir durant més dies les marques vegetals, els nois i noies mantenen els pantalons i la roba més temps de lo aconsellable sense rentar.

I no saps com, la moda antihigiènica t'està envoltant.

I escrius un post al teu blog cagant-se la estúpida moda dels crios d'avui dia.

54: Tarotistes criticones

2010-03-16T18:21:00.004+01:00

Unes tarotistes treballen juntes. Tarotistes completament creients en les cartes del Tarot.

Una marxa, i les altres aprofiten per tirar les cartes preguntant pel futur de la absent. Tiren, veuen, interpreten i critiquen. La idea de criticar el futur d'algú. Com si fos el passat, donant-ho tot per fet.

- Ui, ui, ui... mira, mira... problemes de diners. Si és que no m'estranya!

- Sí, sí... però i aquest "Dos de bastos", què? Li surt un maromo. Abans de l'estiu. I per mi que és estranger. Si és que és una guarra.

- Ui, calla, que surt La Mort i La Torre. La faran fora del gabinet, ja t'ho vaig dir.

- Es veia a venir.

Idea basada en aquest twit, i gairebé en fets reals.

53: Col·locació professional

2010-03-01T10:24:00.002+01:00

Un home, progressivament es va convertint en addicte a una droga. Arriba un punt on se n'adona que és completament incapaç de fer la seva feina ben feta si no és sota els efectes de tal psicotròpic. Una professió que implica moltes hores, 6 dies a la setmana.

Quan té vacances, o les suficientes hores de descans, es dedica completament a realitzar les coses més saludables: menja moltes amanides, fruites, beu aigua quasi compulsivament. Assisteix a spa's, fa esport, encara que la seva forma física roça el patetisme. I dorm entre 8 i 10 hores.

Com un negatiu d'una vida més o menys convencional.

Ho fa, a més, d'amagat. Poca gent ho sap, doncs el seu cercle habitual coneix el seu perfil addictiu i ja està més que normalitzat. L'altre es surt de lo normal i prefereix no comentar-ho.

52: Frontón urbà

2010-02-26T14:28:00.002+01:00

Jugar a frontón contra la façana d'un edifici en mig d'una ciutat.

Anar movent-se per la ciutat, amb els amics, armats amb raquetes i pilotes de frontón, fent-les picar per edificis, monuments i demés construccions.

Joder, sembla una anunci de Nike.

51: Esperma fregint-se en una paella

2010-02-20T16:04:00.001+01:00

Doncs això. No cal desenvolupar-ho més.

50: El dia que va arribar la segona Lluna

2010-02-17T18:00:00.003+01:00

S'apropa a la Terra un meteorit, un asteroide, un cos espacial d'aquests. Lentament. Entra dins el camp gravitacional del nostre planeta i per diferents motius físics, queda orbitant al voltant nostre. Una nova lluna. Més petit.

Causa, com es d'esperar, un gran revol internacional. Que si els E.E.U.U. el volen rebentar, que si els altres no, que si hi ha perill de que algun dia impacti amb la Lluna, que si no.

Passa el temps i allà roman. La humanitat s'habitua a tenir un nou satèl·lit natural.

49: Opinant els sermons

2010-02-13T21:59:00.005+01:00

Una missa catòlica. Feligresos que es comuniquen amb el capella en plena cerimònia, com si d'una audiència es tractés, a base de tos, carrasperes i demés sons guturals.

Hi ha un codi no escrit establert. I segons per on avanci el sermó del dia, els assistents van opinant onomatopèicament. Un espècie de Me gusta del Facebook, però amb més d'una opinió.

Arriba un dia que davant d'un cúmul d'estossecs en desacord amb el sermó, el capellà, cabrejat, para i comença a increpar a tots els feligresos per no estar d'acord amb ell.

Algú que no hi havia estat mai abans, flipa per l'arrencada del mossèn.

48: La depressiva Herbes

2010-02-11T06:05:00.004+01:00

Una dona jove. D'aquestes yonkis d'herboristeria. De prendre-s'ho tot natural i sostenible. Es vol suïcidar.

Ho prova a l'estil Màrilin (que ara no sé si es va suïcidar o què coi va fer, però que va ser a base de pastilles). A la seva habitació. Al seu llit.

Es pren pots i capses senceres de càpsules d'herbes medicinals. Buscant la sobredosi. A muerte, mai millor dit. En barreja de tot tipus. Valeriana, te, orenga, menta, gínseng, algues. Inclús s'empassa jalea real. Una bomba naturomedicinal.

47: Unitat de Gravitació Personal

2010-02-02T04:12:00.004+01:00

S'inventa una nova tecnologia força revolucionària. Permet fer flotar i moure objectes petits al voltant d'un dispositiu base, alhora que aquest els atreu a una certa distància d'ell. Com un Bluetooth gravitacional però amb menor abast.

Aquest dispositiu el duen posat damunt les persones -un cinturó, un collar, unes ulleres-, amb lo que els objectes floten al seu voltant. Abraça una esfera imaginària d'un metre o metre i mig de radi.

La gent es mou per tot arreu amb el mòbil, les claus, la cartera, els kleenex i els tampons seguint-los flotant al seu devant o darrera. Els que busquen més intimitat o volen lluir complement, els fiquen tots flotant dins d'un bolso. Però el bolso no és afectat pel dispositiu. Massa gros potser. O massa pesat per si sol. Són els objectes de dins qui mouen tot el conjunt bolsil. Ells són les rodes, el motor és el dispositiu central.

Ho fabrica i distribueix Microsoft. I la gent, per ser moderna, no vol comprar-ho. Odien com un clam popular la marca. És com l'Sgae de la indústria informàtica. I Bill Gates el Ramoncín.

La gent en diu, d'aquest gadget wireless, el núvol-butxaca, el perfum-bossa, o inclús el pet-necesser. Exerceix la funció d'un amb el format de l'altre.

46: Les mascotes d'una espècie superior

2010-01-26T17:42:00.004+01:00

Trenquem la realitat de que els humans sóm la raça que governa un planeta: hi ha una raça superior als homo sapiens sapiens que empra de mascotes a aquests. Mascotes en el mateix sentit que les nostres. Humans cebats, mimats al màxim. Tot el dia dormint i menjant. Segurament castrats i sense instint ni necessitat sexual. Humans despullats, obesos mòrbids, amb l'intelecte atrofiat, pujats a la falda d'un ésser superior que mira la televisió.

45: El nen del menú

2010-01-20T16:48:00.003+01:00

Una idea realista, que probablement ja estigui succeïnt en algún racó d'algún país.

Una mare soltera no pot fer el dinar al seu fill per qüestions laborals. Com el fill és ja un pre-adolescent, ja té edat per anar sol pel carrer.

La mare fa anar al seu fill cada dia a dinar al bar de la cantonada, regentat per algú de confiança, del barri de tota la vida. Allà li fan cada dia un dinar diferent, casolà. Ja van arribar a un acord amb la mare, de pagar-los un tant al més, per tots els dinars.

El nen dina cada dia sol, en una taula individual o a la barra. Com un treballador que freqüenta el seu bar de menú preferit, que té la seva taula i el seu racó. El nen ja és un parroquià habitual.

La mare probablement és prostituta, stripper o similar, a lo 'Clara de Noche', d'El Jueves.

44: Dolor in crescendo

2010-01-18T17:58:00.003+01:00

Dolor localitzat i intermitent. Les típiques puntxades. Però a cada cop, el dolor va en augment (o potser sols és la sensació) i és impossible d'habituar-s'hi. Un puto infern.

43: El follaparentes

2010-01-16T14:08:00.002+01:00

Un home que totes les seves relacions romàntiques estan connectades. Passa d'estar amb una noia a estar amb una cosina seva, i d'aquesta, a la seva germana, i d'aquesta a la seva millor amiga i etcètera.

Té molt do de paraula, és molt diplomàtic, expert en aquest tipus de situacions violentes. Sap tractar a la gent i sempre els acaba portant al seu terreny i eliminant tot tipus de mal rotllo.

Ningú entén com s'ho fa, però tothom veu la situació amb molta normalitat.

42: Forçar cançons amb records

2010-01-14T23:24:00.004+01:00

Va, una que roça la nyonyeria i no trobo mai el moment que em vingui de gust publicar-la:

Tenir una col·lecció de cançons sense escoltar, pre-sel·leccionades. Quan es rep una noticia important, bona o dolenta, anar corrents i escoltar-ne una durant cert temps. Associar-la a tal fet per, cada cop que s'escolti, recordar aquell moment. Forçar l'associació d'una cançó a un record.

41: Operar-se la veu

2010-01-12T15:28:00.004+01:00

Doncs això. Senyores addictes als retocs constants -i no és cap grup de facebook-, a la cirurgia plàstica i demés obsessions estètiques, s'operen (o com segur que dirien elles, es rejoveneixen la veu) les cordes vocals aprofitant un nou mètode pensat per reparar danys en l'aparell vocal (¿?) i la veu.

Ara tenen la veu més aguda. O més suau. Però amb aquell toc artificial, poc natural, que tot el que ha sigut tocat per un bisturí té.

Folklòriques amb veu de camioner de tant fumar i beure, mediocres estrelles de la pantalla que els sobra els diners i la tonteria i busquen atenció, cantants que la seva veu s'ha convertit en una conseqüència més de les drogues i els excessos. La operació de moda. El rejoveniment de vagina ja no impressiona. S'ha operat la veu.

40: El cabell al revés

2010-01-11T17:53:00.007+01:00

Ja és coneguda aquella broma que se'ls fa als calbs amb barba de dir-los que tenen el cap al revés perquè el cabell el tenen per la part contraria.

Anem a la literalitzar la idea.

Aquí tenim un calb, en Bruce Willis en un tipus d'imatge que em serà util. He descartat el Calvo de Telecinco de LaSexta, Xavi Coral, el de la Loteria i Britney Spears, perquè les fotos on sortien ho feien de cara i, a sobre, eren petites.

Calb total

Hi han els semi-calbs, que conserven el cabell clateller + patilles:

El semi-calbs també es poden deixar barba i bigot, com ara:

(que, per cert, aquí té una retirada a en Tom Cruise. Al menys, a no sé quina pel·li. La de Tropical Thunder, si no m'equivoco.)

Pero per que la broma de tenir el cap del revés sigui plena, hauria de ser un semi-calb amb únicament barba:

La idea és que un d'aquests calbs, cansat de la puta brometa, s'afeita estratègicament el cabell per, efectivament, simular un cabell convencional rotat 180º respecte el centre de la seva cara:

El detall estranyíssim de la zona superior de l'orella, rapada per recrear la patilla.

I que, per més inri i escollint entre la gran varietat de retalls patillils, elegeixi la patilla fina, la més quilla:

Gràcies, Bruce, pel teu saber estar i per la teva calba total.

39: L'escala al desert

2009-11-14T09:14:00.001+01:00

(Una idea sorgida directament d'una sèrie de fets i comentaris de classe)

Estar vagant pel desert. Un d'aquells deserts planíssims, o com a molt, amb dunes. La plana immensitat.

I trobar-se una escala. Una escala de les senzilles, de les de H, de les de 2D.

Un objecte que ajuda a ascendir a llocs alts en un lloc on no pots pujar enlloc. I que, a més, per pujar-hi, necessites recolzar-la sobre algun tipus de element vertical.

Quina puta ironia.

38: Números en minúscula

2009-11-08T20:33:00.003+01:00

Els números s'assimilen a les lletres en majúscula. El mateix tamany y estil.

La idea de que existeixin majúscules i minúscules en els números. Un 24 en minúscules.

Que els números inicials s'escriguin en majúscula.

I que els minúsculs, s'escriguin amb una grafia lleugerament diferent als seus respectius majúsculs (no com a la imatge d'aquí damunt).

37: Rex dormint

2009-10-29T00:32:00.005+01:00

Bufff... perdoneu la meva mandra per actualitzar.

(li parlo a la paret d'internet, em sembla. No sé amb qui parlo.)

M'ha hagut de vindre, aquesta nit, una idea que m'ha agradat, per tornar a publicar.

Un dinosaure carnívor dormint. El Tiranosaure Rex acurrucat, contra unes roques, dormint.

Ningú s'ha preguntat com dormien, els dinosaures?

36: Extrafalangisme

2009-10-04T18:45:00.003+02:00

Una persona que per comptes de tenir 3 falanges a cada dit, en té més. Com més falanges, més terror causa.

Aquí ens trobem amb dues variants:

a) Que, com més falanges, més llargs té els dit. És a dir, té cada falange d'un tamany normal.

A més, pot abarcar amb una sola mà objectes de diàmetre superior al que abarca una mà normal.

b) Que tingui més falanges, però la llargaria total dels dits sigui similar a l'standard. És a dir, té les falanges més curtes i els dits igual de llargs que algú normal.

Aquestes mans articulant-se, movent-se com cucs ultravertebrats.

35: "M'agrada el cine"

2009-10-01T15:44:00.003+02:00

Avui no és ben bé una idea, és una pregunta.

Concursants de programes de tele, perfils en xarxes socials, presentacions personals barates,... la gent, sempre que es descriu, hi afegeix el "m'agrada el cine".

Però, a veure, és que hi ha algú que no li agradi el cine?

"Agradar-me el cine" és tant genèric que no aporta res.

Tant pot ser que siguis un gafapasta que va als Verdi a fer-se el cultureta; com pot ser un quillo de "Chonis y garrulos y biceberza" que ho diu referint-se a les pel·lis d'Scary Movie i The Fast & The furious; com pot ser un pre-jubilat respecte els westerns.

Si algú s'ha de descriure fent referència al cinema, que sigui per dir que NO li agrada.

De fet, si hi ha una idea curiosa avui és aquesta.

Ui no, no suporto veure peces audiovisuals, generalment fictícies. Les imatges amb so i moviment em maregen. Prefereixo llegir. Ni tan sols les fotografies em diuen res.

O com a mínim, especificant quin tipus de cinema és el que li agrada.

Eh! I el mateix passa amb la música, eh?

34: Drets audiovisuals

2009-09-30T12:36:00.000+02:00

Les productores de cinema i televisió i demés, comencen a comprar els drets audiovisuals de períodes històrics.

La FOX ha comprat el drets de la 1a Guerra Mundial.

Ui, si vols fer una sèrie sobre l'antiga Grècia, te l'haurà de produïr Disney, eh? Que és qui té els drets. Però l'Imperi Romà, si també t'anés bé, és de Mediapro, aquí, a Espanya.

El Terrat ha comprat tots els drets de la Guerra Civil Espanyola i els bloquejarà per evitar que ningú més torni a donar el conyasso.

33: Rutina petonera

2009-09-29T16:58:00.001+02:00

Una parella que sempre es fa la mateixa combinació de petons. Combinen diferents tipus de petons, però sempre en el mateix ordre. Picos, llèngua, de cargol, succionadors, mossegades al llavi, etc... Ells no se n'adonen, però cada cop es fan la mateixa cantarella petonil.

32: Maquillar-se el nas

2009-09-28T00:03:00.001+02:00

Per poc que sigueu observadors segur que sabreu que la gent, normalment de gènere femení, es maquilla. Dels més importants passos en el maquillatge facial hi ha el pintar-se el voltant dels forats de cara, com ara els ulls a.k.a. parpelles i la boca a.k.a. llavis.

Doncs bé, seguint la línia, es posa de moda pintar-se/perfilar-se els forats del nas. Noies amb Noseliner als narius. Inclús pintats de fantasia, estilitzant els forats.

31: Refresc de caldo

2009-09-23T00:31:00.007+02:00

Cadascú té el seu refresc preferit: Coca-cola, Nestea, Sunny Delight, Sprite, etc...

Doncs hi ha un tipus que, sempre que pot, beu caldo. Amb uns glaçons.

Caldo de tetrabrick. De pollastre, de peix, de Navidad, no importa.

Got de tubo, dos o tres glaçons, i ple de caldo fins dalt.

El pobre, sempre es queixa que sol s'ho pot beure a casa seva perquè als bars no en tenen mai o no li volen servir.

30: Independència a la holandesa

2009-09-18T22:57:00.003+02:00

Holanda, al seu temps, va anar conquerint terreny al mar.

Catalunya (o els PPCC, jo què sé) comença a aplicar el mateix mètode. Augmenta el seu terreny, guanyant-lo al mar, però mantenint exactament el seu perfil litoral. Cada cop més. I alhora, comença a excavar un canal enorme, estil del de Suez, al llarg de tot el límit amb Espanya. Un canaló. Un canal enorme i que cada cop l'eixamplen més. Catalunya es converteix en una illa. I ves que no acabés unint-se a les Balears.

Lleida tindria mar (que no platja, perquè els putos canals no tenen platja) i les altres capitals de província, o bé el perdrien perquè se'ls aniria allunyant, o bé s'anirien movent conforme el terreny avancés.

Annex posterior:

D'on es trauria la terra per guanyar terreny al mar? Doncs dels Pirineus catalans. Catalunya acabaria com una illa, però perdria la muntanya. Seria molt plana. I la zona pirenaica, una zona molt lletja, de tants moviments de terres. Com una gravera, molta pols i moltes màquines enormes. Hi hauran moltes queixes dels habitants del Pirineu. Alguns decidiran quedar-se a Espanya, anant-se'n a viure als Pirineus aragonesos, perquè no suportarien viure a la plana. Altres serien compensats amb cases a on decideixin ells de tota l'illa catalana.

Annex posterior a l'annex posterior:

També, jo... tinc ganes de complicar-me, eh?

La puta terra per conquerir el terreny al mar seria la mateixa que s'extreuria dels límits amb les altres terres. No cal erosionar els Pirineus. No ho sé... dic jo. No?

29: Jedais

2009-09-15T23:48:00.003+02:00

Posar Jedai a un fill. De "jedi", de La Guerra de les Galàxies, però amb la pronunciació oficial.

Això, si els freaks es poguessin reproduïr.

JoanJedai Pont Sunyer a.k.a. JoanJe

Kevin Jedai Herrero Cifuentes

Mª Jedai López

28: Control policial anti-son

2009-09-10T22:40:00.004+02:00

Un cop acabat amb la "lacra social" del conduïr begut o drogat, el Govern decideix superar-se a si mateix dimonitzant els conductors somnolents.

La idea d'un control de la policia de transit respecte la son del conductor.

Electrodes a les temples i sensors als ulls.

Annex posterior:

Que al control de son, per detectar-la, emprin unes injeccions sedants molt lleus.

Són injeccions perquè les pastilles, líquids i demés formats via oral, tarden massa a fer efecte.

Aquestes injeccions tenen un efecte quasi immediat i dura molt poc, dos o tres minuts. Si el conductor conduïa amb més son de la permesa, el sedant sumarà el seu efecta a la son pròpia i el farà adormir immediatament. En dos minuts ja es despertarà i ja li tindràn la multa a punt.

Si no tenia son, el conductor sols es relaxarà molt però no caurà dormit. En dos minuts podrà reempendre el seu trajecte.

[A mi, en dies de ressaca, em treurien tots els punts del carnet. D'aquí vingué la idea.]

27: Llegums vs. Pasta

2009-09-08T17:58:00.004+02:00

Un plat combinat de dues idees:

1.- Llenties a la Carbonara. Pèsols amb salsa al Pesto.

2.- Pasta fresca replena de llegums.

No pasta farcida de carn, ni formatge, ni verdura.

Raviolis de cigrons.

Tortellinis de mongetes.

26: Carod mor per la caròtida

2009-09-06T18:09:00.005+02:00

Josep Lluís Carod Rovira és agredit violentament per un grup d'extrema dreta. Mor a l'hospital per una ferida greu a la artèria caròtida. En Carod mor per la carotida.

Que el grup que ha atemptat contra ell, ho planifiqués així. L'ataconem i li ferim a la caròtida. Tot molt rebuscat, redundantment tràgic.

25: Pet d'amor

2009-09-03T23:05:00.001+02:00

Avui una idea que Pare Bukkàkez em regalà.

Tirar-se un pet sonor mentre es mira intensament als ulls d'una altra persona. Com dedicant-lo. Com pensant: Té, per tu, amb tot el meu carinyo, disfruta'l.

Amb un rot també es pot fer, però el fet de que surti per la boca, ja fa que varii el rictus i l'expressió facial i perd intensitat emocional.

24: Síndrome de l'Aranya Humana.

2009-09-02T04:26:00.000+02:00

Una emfermetat, de naixement, que fa que la persona pateixi un creixement i envelliment natural de tot el cos excepte del tronc. Que tingués extremitats d'adult però unides a un tronc de nen petit.

23: Triturar una cara

2009-08-27T05:45:00.003+02:00

Va, enceto el Rotllo Hardcore, a veure si s'anima més la gent.

Estan forçant la porta de casa teva un o dos lladregots per robar-te a casa. Veus per l'ull de peix de la porta que van armats. Ells no saben que hi ets. Penses en com defensar-te. T'has de defensar perquè de seguida conseguiran obrir la porta i saps que ara s'estila la violència dura a la més mínima. Pensa amb el més contundent que puguis tenir. Els has de fer molt mal per evitar que ells tinguin encara forces per fer-te mal.

Et ve al cap el Minipimer. L'endolles prop del rebedor. Quan obren la porta, tu, des de darrera d'aquesta evites que s'obri del tot. I sol treient el braç amb el Minipimer, l'encens al màxim. L'apropes ràpidament al primer que trobes. Trinxes dits. I després apuntes a la cara.

La idea d'un Minipimer a màxima potència contra una cara.

El nas el picaria de seguida. I el demés, què? Com es trinxaria el demés? Fàcilment?

Hi cabria la "campana" on hi ha les ganivetes a l'espai de l'ull? Hi cabria molt just, potser. L'ull obert, al centre, just al centre de l'eix que fa rotar els ganivets, on no talla però sí que gira fortament. La pupil·la apretada contra la cabota arrodonida del cargol que subjecta les petites ganivetes al motor, girant molt ràpid. Però no és tallada.

La idea de que l'ull, per tanta fricció, comenci a girar igual que l'acer del Minipimer. Gira, lubricat, dins la seva propia conca. El o els nèrvis oculars es cargolen, però l'individu igualment no veia res perquè fa uns segons que té un puto Minipimer intentant batre-li l'ull.

22: Sandvitxos incongruents

2009-08-26T03:51:00.004+02:00

Un tipus al que li agraden els entrepans de pa de motlle construïts amb llesques no-consecutives. Que no quadrin entre elles. Un amant del caos a nivell domèstic.

21: Anti-farlopa

2009-08-24T23:38:00.002+02:00

Treuen un medicament per ajudar a abandonar l'addicció a la cocaïna, una mica un placebo, però també per cobrir algunes rutines que crea l'addicció, com els cigarrets de plàstic o els Chupa-chups respecte el tabac.

El medicament en si es comercialitza com unes pastilles. Cada cop se n'agafa una, es trinxa fins fer-la pols, se'n fa una ratlla i s'aspira. El medicament no incorpora cap tub per xuclar-lo, per així saciar la costum de buscar quelcom per enrotllar-ho i poder aspirar la ratlla.

Això es converteix ràpidament en quelcom molt comú en alguns sectors de la societat. Als banys la gent no s'amaga per aspirar el medicament, emparats en el benefici que els causa per la salut. Ara, la gent, ja reconeix pública però indirectament la seva addicció.

20: Mascotes extraterrestres

2009-08-21T18:21:00.009+02:00

Ja sabeu la típica paranoia cuartomileniera d'essers alienígenes infiltrats entre els humans, amb la mateixa aparença que nosaltres, per estudiar-nos, sondar-nos per tot arreu i demés experiments bojos.

Doncs la idea és, partint de la base que els humans som egocèntrics de mena, que també hi han alienígenes infiltrats entre altres espècies. Extraterrestres amb aparença d'animals, però amb la mateixa consciència e intel·ligència que un alien comú, que se suposa que és superior a la humana.

Pot ser que el vostre gat o gos sigui un extraterrestre amb més capacitat mental que vosaltres. Per això us mira amb aquella careta inocent, mentre us desprecia.

19: El ressuscitat suïcida

2009-08-20T02:49:00.004+02:00

Un home pateix, per exemple, un infart i està un minut mort. L'ambulància ha arribat a temps. El reanimen els metges i torna a la vida.

Assegura haver estat al Cel, ha sentit la felicitat dins seu, un lloc i un estat inimaginable en vida, molt superior a qualsevol plaer o amor que es mantingui en aquell moment en la seva vida.

Minuts després, quan ja ha passat tot el rebombori de l'emergència, l'home busca la manera adequada a aquell moment i es suïcida per tornar al Cel.

Que això sigui força comú. Un alt índex de suïcidis entre els reanimats.

Que amb tot el que relaten els reanimats en aquests breus moments abans de voler tornar allà, s'extengui boca-orella, i que l'índex de suïcidis augmenti espectacularment entre tota la població. La meitat de la societat, es suïcida en plena crisi econòmica davant la evidència d'una vida millor, la felicitat, el Cel, a l'altra banda de la mort. Una pandèmia psíquica en el segle XXI.

18: La teoria de Les Tres Veus

2009-08-19T03:08:00.000+02:00

Us heu parat mai a pensar en quina veu sona al vostre cap quan llegiu? Jo acabo de descobrir que no és la meva. De fet, em costa horrors definir-la o comparar-la amb cap altra. Sol puc dir que és una veu masculina (que això no té perquè significar viril, com la d'en Constantino Romero).

La idea/teoria de que tothom té 3 veus:

la que un mateix s'escolta quan parla;

la real, que els altres senten i que un mateix sent però costa reconeixer quan l'escolta en una gravació;

i la veu de lectura interna.

I ara, la idea original:

Una persona que quan llegeix, al seu cap sent la veu d'algú extrany. No m'aventuraré a sentenciar un personatge en concret perquè n'hi haurien molts de curiosos.

Però vosaltres, què? La veu de qui us molestaria, us faria gràcia o us resultaria molt absurd sentir al vostre cap quan llegiu?

17: Amanida amb heroïna

2009-08-18T02:17:00.003+02:00

Drogar-se molt durament mentre es menja algo molt sa. Injectar-se heroïna, i ja col·locat, fer-se una amanideta lleugera i sana. Formatge fresc, enciam, tomàquet, poma, oli d'oliva extra verge. En ple efecte de la droga. Aquest contrast en la salut, no?

16: Memoritzant Youtube

2009-08-16T23:36:00.005+02:00

Sabeu que hi han tipus que es saben moltes matrícules de cotxes de memòria, o els números dels telèfons mòbils d'amics i familiars, no?

Doncs a algún lloc del món hi ha un tipus que es sap de memoria les URL's dels vídeos del YouTube.

Potser sols les dels vídeos més coneguts, o potser sols les dels seus preferits, però es sap varies direccions exactes de certs vídeos del YouTube. Amb símbols i tot.

Sí, no, no, la de l'original "dramatic chipmunk" acaba en P, H, K majúscules i X, W minúscules.

15: Premiar menús

2009-08-15T22:18:00.001+02:00

Un idea que no tinc ni idea (paradoxa!) de si ja s'està donant.

Un galardó internacional, nacional o local, que premia els millors menús de restaurants. Les millors combinacions de plats.

Els chefs es capfiquen per conseguir que tots els plats que inclouen combinin a la perfecció entre ells.

No ho sé... un rissoto de bolets amb gelatina d'avet, de primer; un entrecot de cèrvol a les fines herbes, que combina fantàstic amb els bolets del primer, a l'estil d'un bosc, de segon; un mil fulles de fruits del bosc amb formatge de conilla, de postres. Tot molt ben pensat, ben lligat.

Hi hauria la variant que, per comptes de premiar un menú (d'un plat per nivell), premiaria una carta, el conjunt de 3 plats per nivell. 3 primers, 3 segons, 3 postres, o el què sigui.

La gent aniria al restaurant premiat, i la gran majoria menjaria el menú galardonat. De fet, el restaurant oferiria el menú, i uns pocs plats més, perquè poca gent preferiria menjar plats no premiats.

14: Manjar podrit

2009-08-12T23:21:00.002+02:00

Es posa de moda entre els rics, potentats, refinats i demés snobs, la carn com més passada millor. Algú comença a dir que té més sabor, és més tendra, més saludable i coses així. Les carnisseries reben la carn i la guarden en frigorífics durant dies, d'alguna manera determinada. Com si es macerés. I la venen a preu d'or.

Els pijos comencen a introduir en les seves converses, entre vins, aigües i caviars, el tema de la carn. No diuen podrida, diran macerada o algun altre mot pretensiós.

Que els poc potentats, els pobres, comprin la carn recent "matada". Que alguns d'ells la comprin i la deixin mig podrir a la nevera, per sentir-se uns gourmets.

I el millor de tot: que els "pobres", per fer escarni dels rics, els comparin amb carronyers, amb voltors, amb hienes.

¡Uy, mira esa hiena que abrigazo de piel de ornitorrinco lleva...! ¡Y ese buitre, que cochazo!

13: Adormir-se amb els peus molls

2009-08-11T22:41:00.002+02:00

Una persona que sempre se'n va a dormir amb els peus molls. Li agrada adormir-se amb els peus mullats d'aigua. Ho explica a la gent com una petita mania curiosa que té.

Sí, no ho sé, m'agrada notar com se m'asseca l'aigua als peus. Em relaxa. Ara ja no podria adormir-me sense mullar-me els peus.

Arriba a tenir inclús una palangana plena d'aigua a vora el llit. Per si es desperta, va a fer pipí, els torna a sucar per adormir-se un altre cop.

12: Les salsitxes

2009-08-10T22:19:00.003+02:00

La idea original era que les salsitxes, el frankfurt que ens mengem, és un òrgan del porc. Un òrgan sencer. Un òrgan en forma de salsitxa. Així com el fetge te forma de fetge o el pàncrees, forma de pàncrees, doncs el porc també té un òrgan cilíndric que les persones ens mengem tal qual, sencer. Un òrgan amb ves a saber quin nom i quina funció.

No obstant, al buscar imatges per il·lustrar el post, he pensat que cal anar més enllà. L'òrgan salsitxer complet seria el conjunt de frankfurts que incorpora el paquet que comprem al súper. Un òrgan del porc que té forma de cilindres arrodonits ajuntats.

Hi ha el detall de que la varietat que ens ofereix el mercat alhora d'el·legir, sigui en funció del tipus de porc del que provingui. El bratswurt, el frankfurt, o altres varietats... 3, 5 o les saltxitxes que siguin (fàcilment separables entre si), corbades o no, o inclús varis plans salsitxers apilats. Tots aquests paràmetres, segons la raça, l'edat o com hagi sigut criat l'animal.

11: Un culturista albí

2009-08-07T18:56:00.003+02:00

10: Taxistes modernets a Nova York

2009-08-03T22:11:00.002+02:00

Una idea tan recent que deu ser crua i tot. Té menys de 5 minuts de vida.

La dedico als admirats bloggers de l'odisfera, que si la llegeixen, els arribarà al fons de la vesícula biliar.

La tribu urbana, o com vulgueu dir-n'hi, de modernets. Tots aquests tan guais d'ara, que escolten en Milkiway, porten ulleres RayBan Wayfarers i beuen gin-tònics mentre miren Ànima. Ja sabeu: gent guai.

La idea de que entre aquesta gent es fiqui de moda i sigui lo más el marxar uns mesos a viure a Nova York a fer de taxista.

No, ara he tornat aquí Barçalona, parquè he estat cuatra mesos fent de taxista a NiuYor, per coneixer a fons la cultura de la millor ciutat dal món i ara estaré uns dies par aquí i dasprés marxaré cap Alamania, a fer un màster a Barlín. Allà sí que hi ha barreja de culturas i multiculturalitat, i no aquí, com diuan.

Quina ràbia, no? Com algú em digui que això ja està passant, m'indignaré.

09: Alternet

2009-08-02T16:30:00.003+02:00

Una època futura en que Internet està completament limitat, vigilat i sobretot s'han de pagar preus astronòmics. Un conjunt de joves, probablement informàtics, telecos i demés especialitats, creen una red de comunicacions alternativa a Internet. Lliure i econòmica.
La diferència rau en que, així com Internet funciona a través del cablejat telefònic, aquesta està suportada per alguna altra red de subministraments domèstics.
Gràcies al descobriment d'algún mètode per transmetre informació, creen un aparell que ho adapta als sistemes informàtics. El módem alternatiu.

L'atractiu està en saber quina red de subministraments serien les vies de comunicació.

La red elèctrica seria massa obvi i fàcil, a part que crec que quelcom similar ja es duu a terme.

La red d'aigües. Ho trobo molt interessant. Algún aparell voluminós i rudimentari, conectat en algún punt de la xarxa de tuberies de la casa que fos el responsable de desxifrar la informació transmesa, i l'aboqués en un ordenador, igual que ara. La transmissió per l'aigua es gràcies a algun tipus de impulsos hídrics, elèctrics o físics.

Una altra opció és a través dels microones. Microones tunejats. Modificats per transmetre microones a un molt més ampli abast, i amb certs paràmetres com ara la freqüència, l'amplitud i altres tecnicismes que ja ni recordo, que definirien la informació.
Aquesta m'agrada perquè és una red inhalàmbrica, molt més digna per tal època que no pas simple puta aigua.

08: Aceite de aceituna

2009-08-01T02:56:00.002+02:00

Per què es diu Aceite de oliva i no Aceite de aceituna?

07: Llet salada

2009-07-31T02:30:00.004+02:00

Beure llet amb sal.

06: El fill com el pare

2009-07-30T01:33:00.003+02:00

Avui una idea calenteta, de fa una hora:

Un home té un fill. I com no sap com educar-lo per que creixi adequadament, decideix que tingui una infància igual a la que va tenir ell. Així intentaria recrear les seves experiències en la vida del seu fill.

Per exemple, pel que fa a l'educació i la religió. L'home de petit va tenir una educació profundament religiosa i conforme va anar fent-se gran, va tornar-se cada cop més ateu. Però com està profundament convençut del seu criteri, vol que el seu fill segueixi el mateix camí que ell i l'educa completament en un col·legi religiós.

05: Amb doble accent

2009-07-29T01:09:00.003+02:00

Un tio que té de llèngua materna el català. Però és un català d'aquest axarnegats, que constantment rocen el castellà. Com de Rodalies Renfe.

Aquest tio, quan parla castellà, ho fa amb molt accent català. Aquell accent d'algun català molt tancat, de poble gironí, parlant en castellà.

Un tio que parla el català xarnego i el castellà amb accent català.

04: El cor immortal

2009-07-28T02:29:00.002+02:00

Un home malalt, rep el cor d'un donant i l'implanten. Mor al cap d'un temps, i el cor es transplantat a una altra persona. Així consecutivament.

La idea d'un cor -i qui diu un cor, diu qualsevol altre órgan- que ha viscut, ja no sols en més de dos persones, sinó diverses generacions. Un cor etern, immortal.

03: La Barmàcia

2009-07-27T00:43:00.007+02:00

Un bar-cafeteria on per comptes de servir cafès, cerveses o refrescs, serveixen medicaments. No capses de medicaments, no. Medicament preparats per consumir allà. Amb el seu got d'aigua, o el líquid que convingui.

Tu vas i dius:

- Fica'm una aspirina efervescent amb gel, si us plau.

- En got de tubo?

- Sí, millor.

- Una galeteta per acompanyar i fer base a l'estómac?

- No, no cal, gràcies. He berenat.

Imagino sobretot iaies, quedant amb les seves amigues ancianes, a les 4 de la tarda, després de dinar. Queden totes per pendre's els medicaments, que no els duen elles, sino que els compren a preu de cafè o cubata a la cafeteria-farmàcia. Un establiment a cavall entre la cadena de cafeteries pseudo-ambientades 'Jamaica' i una narco-sala de gent que s'automedica.

02: PRÒLEG

2009-07-25T01:21:00.003+02:00

Aquest blog ja comença malament: basant-se en el concepte d'un altre. Ja sabeu que el concepto es el concepto.

Això sí: seré sincer.

Aquest blog beu i es basa directament en la idea de les idees de El Blog de Miguel Noguera. No pretenc imitar ni fer exactament el que ell fa i escriu. El seu estil d'escriure, expresar-se i pensar és inimitable i està molt per sobre. En tot cas voldria homenatgejar-lo, agafant la mateixa base de la que ell parteix i recorrer a la meva manera.

Vull parlar d'ell. Del referent. L'únic referent. La indubtable i poderosa influència: Miquel Noguera i les seves idees. Colega dels Venga Monjas.

Un dia vaig anar a parar al seu blog, vaig llegir varies entrades i no vaig entendre una merda. No era explícitament graciós. No eren reflexions profundes sobre temes trascendentals. No sabia què collons era. Eren idees pures i dures. Pensaments. A vegades absurds, a vegades físicament impossibles, i a vegades tan probables que podrien ser perfectament anècdotes viscudes per qualsevol.

Em va costar uns dos o tres dies adonar-me de què representava en Noguera al seu blog i els seus Ultrashows*. Me'n vaig adonar quan, en algun moment, em va venir al cap alguna cosa absurda i immediatament vaig pensar: "Ostia, això sembla un post d'en Miquel Noguera."

A mesura que passaven els dies em vaig adonar que me'n germinaven més. Les he anat acumulant al meu cap i la meva intenció és deixar-les aquí. Per qui li interessi. Sense més pretenció que compartir curiositat e imaginació.

* Un home que la seva web es diu Ultraviolencia i anomena al seu show "Ultrashow contra el Monstruo de Amstetten" i a més a més, es presenta vestit de Boomer, mereix la meva més profunda admiració.

01: TÍTOL

2009-07-24T01:36:00.003+02:00

Recordeu els primer Nokies que arribaren a la plebe? Segur que sí. El 3210 i el exitós 3310, amb les seves carcasses.

Doncs Hurdy Gurdy era un dels tons que incorporaven els Nokia. La cançoneta era magníficament extranya i atractiva.

No hi ha més. El títol és un homentage passat de rosca a aquella melodia i aquells mòvils de carcasses personals, cutres i barates.

Estic intentant arrancar la puta cançó de la única web on l'he pogut trobar. Quan la consegueixi, la penjo a un racó, per mostrar-vos-la i que la disfruteu.

JuMp_oN

00: PORTADA

2009-07-21T03:16:00.002+02:00

Ja he arribat.

Ressuscitat d'entre els fotologs.

JuMp_oN II: El blogspot

Algú ho dubtava?

Ja en tenia ganes, però he estat atabalat. I quan millor que tornar al relaxant estiu? L'època en que es distingeixen els veritables bloggers dels impotents que ho abandonen tot per vacances o pel bon temps. Res, perdoneu, records que em venen del fotolog.

Demà, una espècie de pròleg/declaració d'intencions, abans d'entrar en matèria. I quan dic demà, vull dir en el pròxim post, ara que puc penjar-ne tants com vulgui de seguits.

JuMp_oN