67: El Cel a la Terra

Idea recent vomitada. Toqueu-la, ja veureu com encara està calenteta...

El concepte clàssic de Cel, com a paraís.

La idea de que El Cel estigui a la mateixa Terra. A la vida real, la que nosaltres estem vivint.

El Cel és una vida de felicitat allà on vols i amb qui vols, diuen alguns.

Aquelles persones que coneixem, que tenen la millor vida, no els falta res que necessitin per ser feliços. Aquella gent va morir i ara està al Cel. Viuen el seu Cel.

66: La discoteca quasi democràtica

Una discoteca. A la porta, a l'entrada, s'hi abraona la multitud que hi vol entrar prèvia adjudicació d'un número identificatiu i visible a cadascú.

Just davant, a la façana de la discoteca en qüestió, unes grans vidrieres que permet a la gent de dins veure la gent que vol entrar.

El criteri de sel·lecció per entrar-hi no depèn dels subnormals dels segurates, sinó que escullen els clients desde dins, citant la referència del número de la persona que volen que entri. Podria estar limitat a escollir una sola persona o podria que no fes falta.

Funcionaria també, per altra banda, com a mètode per lligar.