Holanda, al seu temps, va anar conquerint terreny al mar.
Catalunya (o els PPCC, jo què sé) comença a aplicar el mateix mètode. Augmenta el seu terreny, guanyant-lo al mar, però mantenint exactament el seu perfil litoral. Cada cop més. I alhora, comença a excavar un canal enorme, estil del de Suez, al llarg de tot el límit amb Espanya. Un canaló. Un canal enorme i que cada cop l'eixamplen més. Catalunya es converteix en una illa. I ves que no acabés unint-se a les Balears.
Lleida tindria mar (que no platja, perquè els putos canals no tenen platja) i les altres capitals de província, o bé el perdrien perquè se'ls aniria allunyant, o bé s'anirien movent conforme el terreny avancés.
Annex posterior:
D'on es trauria la terra per guanyar terreny al mar? Doncs dels Pirineus catalans. Catalunya acabaria com una illa, però perdria la muntanya. Seria molt plana. I la zona pirenaica, una zona molt lletja, de tants moviments de terres. Com una gravera, molta pols i moltes màquines enormes. Hi hauran moltes queixes dels habitants del Pirineu. Alguns decidiran quedar-se a Espanya, anant-se'n a viure als Pirineus aragonesos, perquè no suportarien viure a la plana. Altres serien compensats amb cases a on decideixin ells de tota l'illa catalana.
Annex posterior a l'annex posterior:
També, jo... tinc ganes de complicar-me, eh?
La puta terra per conquerir el terreny al mar seria la mateixa que s'extreuria dels límits amb les altres terres. No cal erosionar els Pirineus. No ho sé... dic jo. No?