07: Llet salada

Beure llet amb sal.

06: El fill com el pare

Avui una idea calenteta, de fa una hora:

Un home té un fill. I com no sap com educar-lo per que creixi adequadament, decideix que tingui una infància igual a la que va tenir ell. Així intentaria recrear les seves experiències en la vida del seu fill.

Per exemple, pel que fa a l'educació i la religió. L'home de petit va tenir una educació profundament religiosa i conforme va anar fent-se gran, va tornar-se cada cop més ateu. Però com està profundament convençut del seu criteri, vol que el seu fill segueixi el mateix camí que ell i l'educa completament en un col·legi religiós.

05: Amb doble accent

Un tio que té de llèngua materna el català. Però és un català d'aquest axarnegats, que constantment rocen el castellà. Com de Rodalies Renfe.

Aquest tio, quan parla castellà, ho fa amb molt accent català. Aquell accent d'algun català molt tancat, de poble gironí, parlant en castellà.

Un tio que parla el català xarnego i el castellà amb accent català.

04: El cor immortal

Un home malalt, rep el cor d'un donant i l'implanten. Mor al cap d'un temps, i el cor es transplantat a una altra persona. Així consecutivament.

La idea d'un cor -i qui diu un cor, diu qualsevol altre órgan- que ha viscut, ja no sols en més de dos persones, sinó diverses generacions. Un cor etern, immortal.

03: La Barmàcia

Un bar-cafeteria on per comptes de servir cafès, cerveses o refrescs, serveixen medicaments. No capses de medicaments, no. Medicament preparats per consumir allà. Amb el seu got d'aigua, o el líquid que convingui.

Tu vas i dius:

- Fica'm una aspirina efervescent amb gel, si us plau.

- En got de tubo?

- Sí, millor.

- Una galeteta per acompanyar i fer base a l'estómac?

- No, no cal, gràcies. He berenat.

Imagino sobretot iaies, quedant amb les seves amigues ancianes, a les 4 de la tarda, després de dinar. Queden totes per pendre's els medicaments, que no els duen elles, sino que els compren a preu de cafè o cubata a la cafeteria-farmàcia. Un establiment a cavall entre la cadena de cafeteries pseudo-ambientades 'Jamaica' i una narco-sala de gent que s'automedica.

02: PRÒLEG

Aquest blog ja comença malament: basant-se en el concepte d'un altre. Ja sabeu que el concepto es el concepto.

Això sí: seré sincer.

Aquest blog beu i es basa directament en la idea de les idees de El Blog de Miguel Noguera. No pretenc imitar ni fer exactament el que ell fa i escriu. El seu estil d'escriure, expresar-se i pensar és inimitable i està molt per sobre. En tot cas voldria homenatgejar-lo, agafant la mateixa base de la que ell parteix i recorrer a la meva manera.

Vull parlar d'ell. Del referent. L'únic referent. La indubtable i poderosa influència: Miquel Noguera i les seves idees. Colega dels Venga Monjas.

Un dia vaig anar a parar al seu blog, vaig llegir varies entrades i no vaig entendre una merda. No era explícitament graciós. No eren reflexions profundes sobre temes trascendentals. No sabia què collons era. Eren idees pures i dures. Pensaments. A vegades absurds, a vegades físicament impossibles, i a vegades tan probables que podrien ser perfectament anècdotes viscudes per qualsevol.

Em va costar uns dos o tres dies adonar-me de què representava en Noguera al seu blog i els seus Ultrashows*. Me'n vaig adonar quan, en algun moment, em va venir al cap alguna cosa absurda i immediatament vaig pensar: "Ostia, això sembla un post d'en Miquel Noguera."

A mesura que passaven els dies em vaig adonar que me'n germinaven més. Les he anat acumulant al meu cap i la meva intenció és deixar-les aquí. Per qui li interessi. Sense més pretenció que compartir curiositat e imaginació.

* Un home que la seva web es diu Ultraviolencia i anomena al seu show "Ultrashow contra el Monstruo de Amstetten" i a més a més, es presenta vestit de Boomer, mereix la meva més profunda admiració.

01: TÍTOL

Recordeu els primer Nokies que arribaren a la plebe? Segur que sí. El 3210 i el exitós 3310, amb les seves carcasses.

Doncs Hurdy Gurdy era un dels tons que incorporaven els Nokia. La cançoneta era magníficament extranya i atractiva.

No hi ha més. El títol és un homentage passat de rosca a aquella melodia i aquells mòvils de carcasses personals, cutres i barates.

Estic intentant arrancar la puta cançó de la única web on l'he pogut trobar. Quan la consegueixi, la penjo a un racó, per mostrar-vos-la i que la disfruteu.

JuMp_oN

00: PORTADA

Ja he arribat.

Ressuscitat d'entre els fotologs.

JuMp_oN II: El blogspot

Algú ho dubtava?

Ja en tenia ganes, però he estat atabalat. I quan millor que tornar al relaxant estiu? L'època en que es distingeixen els veritables bloggers dels impotents que ho abandonen tot per vacances o pel bon temps. Res, perdoneu, records que em venen del fotolog.

Demà, una espècie de pròleg/declaració d'intencions, abans d'entrar en matèria. I quan dic demà, vull dir en el pròxim post, ara que puc penjar-ne tants com vulgui de seguits.

JuMp_oN